Venen set­ma­nes com­pli­ca­des per als esde­ve­ni­ments espor­tius. Els tor­ne­jos de clubs entren en la fase deci­siva i les grans com­pe­ti­ci­ons d’esports indi­vi­du­als tenen una pri­mera ton­gada de pes ara, a la pri­ma­vera. La infor­mació que el Barça-Nàpols del pròxim dia 18 s’haurà de jugar a porta tan­cada en el marc de l’estratègia de con­tenció del coro­na­vi­rus no podrà aga­far-nos per sor­presa quan es faci ofi­cial. És una decisió cohe­rent amb les que s’estan pre­nent. Dis­sabte es va ajor­nar la marató de Bar­ce­lona, amb 17.000 ins­crits entre els quals, cen­te­nars d’ita­li­ans. Un parell de dies més tard, Cale­lla s’hau­ria d’omplir amb la cara­vana de la Volta del cen­te­nari, amb equips, cor­re­dors i per­so­nal divers amb residència a Itàlia. Hi ha dub­tes rao­na­bles sobre la seva cele­bració.

Nàpols no és a la zona crítica del Covid-19 però amb 15 mili­ons de ciu­ta­dans del nord de la república con­fi­nats a casa seva, és ben palès que a Itàlia l’epidèmia se’ls ha esca­pat del con­trol i que la Unió Euro­pea intenta que no s’escampi per més estats. Si el València, l’Uni Girona i tants altres equips s’han ren­dit a l’evidència i han accep­tat jugar els par­tits a porta tan­cada tot i que la presència de segui­dors ita­li­ans hau­ria estat més detec­ta­ble i con­tro­la­ble que al Camp Nou, no sem­bla que el Barça tin­gui esca­patòria. En aquest cas, jugar sense públic és el preu que s’ha de pagar per la glo­ba­lit­zació del pànic a un virus ori­gi­nari de la Xina però que no té cap res­pecte per les fron­te­res.