Tot fa pensar que la feina principal que els queda, a les organitzacions esportives d’àmbit supraestatal, d’aquí al teòric final de temporada és decidir si declaren les competicions desertes o proclamen un campió basant-se en uns criteris que no se sap gaire quin grau d’objectivitat poden assolir.

No és aquest espai per recopilar les competicions suspeses o ajornades sine die, però és simptomàtic que, per exemple, tres comitès olímpics de gran pes ja hagin fet públic que no aniran a Tòquio si els Jocs es fan aquest 2020, en paral·lel al fet que el català Pere Miró –l’executiu principal del moviment olímpic– doni per descomptat que el 24 de juliol no hi haurà cerimònia inaugural. I que la UEFA, que havia filtrat que la setmana de Sant Joan seria la de les finals de la Champions i l’Europa League, se n’hagi desdit sense assumir aquella proposta com a pròpia. Fins i tot els irreconciliables Javier Tebas i Luis Rubiales ja es posen d’acord en un ajornament sense data de represa. I, pensant en un dels grans esdeveniments encara no ajornats a Catalunya, el GP de Moto GP, es pot entreveure el futur que li espera quan es constata que el GP de l’Azerbaidjan de F-1, programat per les mateixes dates, ja ha estat ajornat. Són vuit els grans premis de fórmula 1 afectats.

Sent realistes, la majoria de les grans competicions per equips que es disputen a cavall de dos anys estan sentenciades. Les que van amb l’any natural encara tenen un marge, cada vegada més estret, per al rescat.