Tot fa pen­sar que la feina prin­ci­pal que els queda, a les orga­nit­za­ci­ons espor­ti­ves d’àmbit supra­es­ta­tal, d’aquí al teòric final de tem­po­rada és deci­dir si decla­ren les com­pe­ti­ci­ons deser­tes o pro­cla­men un campió basant-se en uns cri­te­ris que no se sap gaire quin grau d’objec­ti­vi­tat poden asso­lir.

No és aquest espai per reco­pi­lar les com­pe­ti­ci­ons sus­pe­ses o ajor­na­des sine die, però és simp­tomàtic que, per exem­ple, tres comitès olímpics de gran pes ja hagin fet públic que no ani­ran a Tòquio si els Jocs es fan aquest 2020, en paral·lel al fet que el català Pere Miró –l’exe­cu­tiu prin­ci­pal del movi­ment olímpic– doni per des­comp­tat que el 24 de juliol no hi haurà cerimònia inau­gu­ral. I que la UEFA, que havia fil­trat que la set­mana de Sant Joan seria la de les finals de la Cham­pi­ons i l’Europa Lea­gue, se n’hagi des­dit sense assu­mir aque­lla pro­posta com a pròpia. Fins i tot els irre­con­ci­li­a­bles Javier Tebas i Luis Rubi­a­les ja es posen d’acord en un ajor­na­ment sense data de represa. I, pen­sant en un dels grans esde­ve­ni­ments encara no ajor­nats a Cata­lu­nya, el GP de Moto GP, es pot entre­veure el futur que li espera quan es cons­tata que el GP de l’Azer­baid­jan de F-1, pro­gra­mat per les matei­xes dates, ja ha estat ajor­nat. Són vuit els grans pre­mis de fórmula 1 afec­tats.

Sent rea­lis­tes, la majo­ria de les grans com­pe­ti­ci­ons per equips que es dis­pu­ten a cavall de dos anys estan sen­ten­ci­a­des. Les que van amb l’any natu­ral encara tenen un marge, cada vegada més estret, per al res­cat.