L’esport sem­bla haver donat per con­closa la seva pròpia fase de con­tenció del coro­na­vi­rus, que s’ha carac­te­rit­zat per una quan­ti­tat ingent de sus­pen­si­ons, ajor­na­ments i can­cel·laci­ons i que ha cul­mi­nat amb la repro­gra­mació dels Jocs Olímpics de Tòquio per a l’estiu del 2021. Per des­comp­tat que, en funció de l’evo­lució de l’epidèmia a Occi­dent encara s’hau­ran de modi­fi­car altres esde­ve­ni­ments, però el gruix ja està assu­mit i els que estan pre­vis­tos per abans de l’estiu es poden donar per afec­tats, encara que falti con­fir­mació ofi­cial.

Estem pas­sant a la segona fase, la de la reor­de­nació en el temps de tot el que ha que­dat afec­tat. I interessa fer-ho perquè el temps és finit. De fet, la quan­ti­tat d’esde­ve­ni­ments que s’han tras­lla­dat a la tar­dor fan pre­veure la neces­si­tat que els mesos tin­guin 60 dies... i no serà així. L’altra qüestió clau en la repro­gra­mació és, a par­tir de les dates dels JJOO del 2021, reu­bi­car els altres grans cam­pi­o­nats, no tant els fut­bolístics (Euro­copa) sobre­tot els d’esports indi­vi­du­als que tenen par­ti­ci­pants comuns (mun­di­als d’atle­tisme, natació...) que saben que no poden aspi­rar a tenir dos pics de forma en, posem-hi, un mes de diferència. Se’ls haurà de sepa­rar prou en el temps per sal­var els mobles en tots dos àmbits, l’olímpic i el de les fede­ra­ci­ons cor­res­po­nents. En aquest sen­tit, és una obvi­e­tat que les dates pre­vis­tes per aquest estiu (del 24 de juliol al 9 d’agost) no són trans­por­ta­bles al 2021 i que els jocs s’hau­ran de decan­tar més cap a prin­ci­pis d’estiu o cap a la tar­dor.