Preparem-nos per al curt i mitjà termini... sense saber què hi passarà. Aquest és el drama. Fer previsions és obligatori però quan s’han d’elaborar amb escasses –o nul·les– dades objectivables, s’ha de tirar per un camí en la confiança que la realitat serà la prevista o millor, però sent conscients que pot ser pitjor.

De moment, a primers d’abril ja hi ha dues federacions espanyoles –voleibol i tennis taula– que han decretat que aquesta temporada s’ha acabat. La decisió sembla fàcil d’adoptar però té tantes derivades que aquestes mateixes federacions s’han donat més temps més per veure com recomponen les competicions. És a dir, si hi ha campions o no, qui ocupa les places europees, si hi ha descensos o no i, en conseqüència, si hi ha ascensos o no.

Els clubs de la màxima categoria de rugbi ja van anticipar fa dues setmanes aquesta línia, fins i tot prescindint del criteri federatiu. Rugbi, voleibol, tennis taula... tres esports que tenen en comú que l’activitat genera només despeses perquè no hi ha drets d’imatge comercialitzats que aportin alguns ingressos. Preparem-nos per veure un efecte dòmino en els pròxims dies. A l’altre extrem, les organitzacions –no sempre federacions– que estiraran tan com puguin el calendari envaint si cal dates de la temporada 2020/21 perquè justament dels drets d’imatge depèn en gran part el futbol, el bàsquet, les competicions de motor... els grans esdeveniments/espectacle, en definitiva. Però fins i tot en aquest últim subsector ja hi ha qui es va rendint a l’evidència. La lliga belga aposta per donar la temporada per acabada. És la postura més realista, que s’anirà imposant progressivament. En aquest sentit, és aclaridora l’entrevista al Secretari General de l’Esport i l’Activitat Física, Gerard Figueras, que publicarem demà.