L’EDITORIAL
Fali i la recerca del risc zero
Fali, exjugador del Barça B i del Nàstic i ara al Cadis –líder de segona A– no va de fatxenda. Diu que té por de jugar i que no ho farà fins que no hi hagi vacuna. Hi ha dues perspectives per analitzar el cas. La primera: afortunat ell, que s’ho pot permetre, tot i que el setembre o octubre, quan arrenqui –se suposa– la temporada 2020/21, serà el moment de comprovar si no forma part de cap plantilla. I la contraposada: si un jugador de només 26 anys que no ha posat els peus a primera renuncia a la possibilitat de viure un ascens a la màxima categoria i promet no cobrar el que està pactat en el seu contracte, és que realment viu la pandèmia amb una angoixa difícil de suportar.
El futbol busca apropar-se al risc zero per als seus jugadors quan és un compromís que no pot adquirir. No hi ha risc zero excepte si et quedes a casa, renuncies a qualsevol contacte i adoptes unes mesures d’higiene draconianes, ratllant la paranoia, que només es justifiquen en persones de risc elevadíssim, que no és el cas d’un futbolista professional, jove, sa i amb una condició física envejable.
Tot treballador assumeix risc però en el futbol, com en la majoria d’esports i sobretot els d’equip, hi ha contacte, i contacte és risc. Darrere el taulell de la carnisseria, on es guanyen moltíssims menys diners però més dels que ingressarà Fali a partir d’ara, el contacte és anecdòtic, evitable. Tots els clubs fan passar els test PCR –i el serològic, molt poc fiable i que no detecta la malaltia sinó els anticossos propis d’haver estat en contacte amb el virus– al seu personal esportiu. Avui s’ha sabut que el Barça està net. Tots els resultats han donat negatiu. Bravo. Però els resultats són la foto d’ahir i avui mateix, qui ahir estava perfecte es pot haver infectat. Els tests PCR es repetiran, però seria de bojos fer-los cada dia per poder posar en quarantena un positiu l’endemà mateix. Per tant, caldrà conviure amb un risc de contagi. Controlat, i molt menor que el que assumeixen la resta de ciutadans, però risc al capdavall. Que per alguna raó el futbol és un sector econòmicament essencial tot i que no en tingui la consideració oficial.