Veu­rem què ens diu Javier Tebas d’aquí a una horeta en el pro­grama de tele­visió que s’ha fet a mida per enviar els mis­sat­ges que li convé, però ara sí que estem en el compte enrere. Dues set­ma­nes de pre­tem­po­rada intensa, sense res­tric­ci­ons als ter­renys de joc, i a par­tir del 8 de juny, torna el fut­bol de pri­mera i segona divisió.

Al cap­da­vall, l’argu­men­tació econòmica haurà pesat més que cap altra, però és que la sanitària s’ha anat afe­blint. Par­tint del fet incon­tes­ta­ble que el risc zero ni exis­teix ni és exi­gi­ble, tant el sin­di­cat de fut­bo­lis­tes com els seus asso­ci­ats i també els clubs reti­cents han aca­bat accep­tant que la seva super­vivència econòmica també depèn d’aca­bar la lliga. Ja sabem que els tres que bai­xa­ran se’n pene­di­ran, però no hi ha hagut alter­na­tiva.

El con­trol sani­tari dels equips i el seu entorn ha estat accep­tat per una majo­ria acla­pa­ra­dora, tot i que algu­nes mesu­res rat­llen la para­noia. Sobre­tot ara, que la rea­li­tat epi­de­miològica és com­ple­ta­ment dife­rent a la de fa un mes. Sem­bla que la Covid-19 tindrà un com­por­ta­ment esta­ci­o­nal i els entorns amb les tem­pe­ra­tu­res de 25 graus o supe­ri­ors no seran el seu hàbitat pre­fe­rit.

El nom­bre de casos que es detec­ten ha cai­gut en picat, tot i que ara –per fi– es mul­ti­pli­quen els test PCR a l’assitència primària. Això sig­ni­fica que el virus ja no campa lliure per les nos­tres lati­tuds, que els posi­tius els tenim detec­tats, aïllats i trac­tats i que si no ens el por­ten –o el por­tem– des de fora i man­te­nim les mesu­res higièniques mínimes, podrem tenir set­ma­nes de tran­quil·litat, sense con­ta­gis, sense ingres­sos a les UCI, sense morts. Per fi. Però tot fa pen­sar que el papu tor­narà, i que quan torni no tin­drem vacuna i qui sap si trac­ta­ment efec­tiu i uni­ver­sal. En tot cas, el que hau­rem d’exi­gir és que no ens agafi soci­al­ment i política­ment des­pre­vin­guts, com a mit­jan març.