L’EDITORIAL
El dret a la informació en la desescalada
El dret a escollir per qui vol ser informat és tan fonamental per a la ciutadania com el dret dels mitjans professionals a accedir a les informacions. En la fase d’escalada de la Covid-19, abans del confinament i de l’estat d’alarma, ja es va restringir aquest dret en les competicions esportives. Només hi havien d’accedir els mitjans audiovisuals que havien pagat pels drets d’imatge. Una selecció professionalment inacceptable, una vulneració flagrant del dret a una informació plural que la suspensió massiva de les competicions va evitar que es convertís en un conflicte.
El mateix plantejament de restricció d’accés figurava inicialment en el protocol de represa de LaLiga. Només entrarien als estadis les mirades dels professionals de Movistar TV. La resta, a interpretar una realitat filtrada. Fa poques hores s’ha sabut la flexibilització de la regla. Sí, en cursiva, perquè es limita a obrir els terrenys de joc a vuit fotògrafs, quatre operadors de televisió, sis periodistes de mitjans escrits i cinc emissores de ràdio, amb l’afegit que només se’n contempla una d’àmbit “regional o local” (sic) i, en canvi, guarda lloc per a tres cadenes estatals sense especificar i una plaça fixa per a Radio Nacional d’Espanya.
És insòlit que s’apliqui un criteri que s’adaptaria perfectament al tardofranquisme o a la predemocràcia. El mapa comunicatiu ha canviat tant que la ignorància de la realitat del 2020 delata un cop més el substrat centralista unitarista de la immensa majoria dels estaments i organismes estatals espanyols. No n’hi ha hagut prou amb el cúmul d’errors que ha provocat la recentralització de competències durant l’estat d’alarma, que es continuen cometent durant la desescalada. I encara ens queda la gestió del retorn dels aficionats, que ja ha començat a treure el cap amb les primeres contradiccions.
D’altra banda, mirant d’aprofitar el que es pugui, la distribució plantejada pot ser útil per a alguns camps de segona A, però no per a la majoria dels de primera divisió. Amb les grades buides i un clima calorós, distribuir fins i tot més de 100 professionals de la comunicació amb plena seguretat en un recinte de milers de metres quadrats és una feina que sabria fer un nen.