Saras, arriba el tècnic desitjat

Des de la sor­tida de Xavi Pas­cual, ara fa tot just qua­tre anys, Geor­gios Bart­zokas, Sito Alonso i Sve­tis­lav Pesic han ocu­pat la ban­queta del bàsquet blau­grana. Només Pesic ha tret de la medi­o­cri­tat un equip que va estar dos anys amb balanç nega­tiu i fora dels quarts de final de l’Euro­lliga. Però dues copes con­que­ri­des con­tra el Madrid i la magnífica pres­tació i imatge en l’Euro­lliga ampu­tada d’aquesta tem­po­rada no ha estat prou con­trapès davant la final ACB per­duda con­tra el Basko­nia. La final per­duda, i una certa sen­sació que amb l’ines­go­ta­ble ofici de Pesic ja no n’hi havia prou per fer l’últim cop de clau perquè el Barça rein­gressi en l’elit abso­luta d’Europa, nivell obli­gat quan Nikola Miro­tic lidera una plan­ti­lla car­re­gada de poten­ci­als líders en qual­se­vol altre equip. Sense obli­dar que, llei de vida, Pesic és a punt de fer-ne 71.

La solució es diu Saras Jasike­vi­cius (44 anys), un dels líders de la pri­mera Euro­lliga blau­grana (compte, que a l’equip que jus­ta­ment diri­gia Pesic hi havia Dejan Bodi­roga i Gre­gor Fucka) i res­pon­sa­ble directe que l’econòmica­ment modest Zal­gi­ris de Kau­nas s’hagi situat en l’elit de l’Euro­lliga, amb el cim en la semi­fi­nal del 2018.

Des del fiasco amb Sito Alonso, el nom del lituà sem­pre ha pla­nat sobre el Palau. L’estiu del 2017 Jasike­vi­cius va pre­fe­rir con­ti­nuar a Kau­nas per aca­bar la seva obra i un any més, tard, tot i ser cons­ci­ent que havia tocat sos­tre amb el Zal­gi­ris i estar dis­po­sat a ves­tir-se de blau­grana, no hi va haver oferta perquè després dels pri­mers con­tac­tes, el Barça va con­cloure que si bé li podria pagar el sou, entre con­trac­tes vigents i preus del mer­cat de juga­dors, no podria con­fi­gu­rar els juga­dors que el lituà dema­nava. En aquest esce­nari, la con­tinuïtat de Pesic després del títol de copa va ser per­ce­buda com una sor­tida natu­ral. Ara, la plan­ti­lla que té el Barça i la que vol el seu nou tècnic ja no són tan dis­tants –ja han mar­xat Tomic, Pan­gos i Pau Ribas– i la secció de bàsquet té un pres­su­post per llui­tar amb tot­hom a Europa.

S’han aca­bat dub­tes, dis­cul­pes i dila­ci­ons. No van amb el caràcter de Jasike­vi­cius, acos­tu­mat a les fla­ma­ra­des com a ele­ment de gestió i estímul del ves­ti­dor, ni tam­poc amb l’ambició indis­si­mu­lada del club: l’Euro­lliga. A falta de saber el ros­ter sen­cer, el Barça té tots els reclams per convèncer el juga­dor que es pro­posi fit­xar. Té Miro­tic, la gran estre­lla de bàsquet euro­peu, té recur­sos econòmics i un entre­na­dor amb pro­posta evo­lu­tiva, amb moltíssim crèdit i amb fam per coro­nar-se a Europa.