Dimarts el govern espanyol va incloure entre els esdeveniments d’“interès excepcional” el GP de F-1 que es disputarà al circuit de Barcelona-Catalunya el tercer diumenge d’agost. Pomposa etiqueta per a una mesura menys esplèndida del que sembla. Perquè aquest interès excepcional es tradueix, només, en exempcions fiscals per als hipotètics patrocinadors del gran premi. És a dir, un intent de fer aflorar recursos privats amb incentius fiscals. Cap aportació pública directa i encara menys de manera estructural.

Amb unes previsions de caiguda del PIB espanyol revisades a un 10,9% per la UE, no seria el moment d’escatimar en la protecció dels actius que, com la F-1, quan els condicionants sanitaris s’apaivaguin tornaran a ser un motor econòmic. Benvinguda és tota ajuda, però si al traçat català no se li soluciona la qüestió del finançament de manera estructural, aquest cop de mà per al 2020 serà una gota en un oceà. Perquè si convenim que al circuit li falten 10 milions anuals per tenir una estabilitat financera duradora, s’ha de ser optimista, ingenu i maliciós a parts iguals per creure que la simple oferta de bonificacions fiscals generarà aquests 10 milions anuals de diner privat nou. A banda d’exigir a Barcelona que no retalli les aportacions –hi tenen alguna cosa a dir Turisme de Barcelona, el sector hoteler...?–, el govern espanyol hauria de pagar d’una vegada la seva –manté any rere any la denominació oficial de GP d’Espanya– part de la festa.

L’anunci de la generosa decisió del govern espanyol ha arribat justament el mateix dia que Renault feia oficial el retorn de Fernando Alonso a la F-1, en les files de l’equip de la marca francesa, amb el qual va guanyar els seus dos títols. Definitivament, les casualitats existeixen...