Dimarts el govern espa­nyol va incloure entre els esde­ve­ni­ments d’“interès excep­ci­o­nal” el GP de F-1 que es dis­pu­tarà al cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya el ter­cer diu­menge d’agost. Pom­posa eti­queta per a una mesura menys esplèndida del que sem­bla. Perquè aquest interès excep­ci­o­nal es tra­du­eix, només, en exemp­ci­ons fis­cals per als hipotètics patro­ci­na­dors del gran premi. És a dir, un intent de fer aflo­rar recur­sos pri­vats amb incen­tius fis­cals. Cap apor­tació pública directa i encara menys de manera estruc­tu­ral.

Amb unes pre­vi­si­ons de cai­guda del PIB espa­nyol revi­sa­des a un 10,9% per la UE, no seria el moment d’esca­ti­mar en la pro­tecció dels actius que, com la F-1, quan els con­di­ci­o­nants sani­ta­ris s’apai­va­guin tor­na­ran a ser un motor econòmic. Ben­vin­guda és tota ajuda, però si al traçat català no se li solu­ci­ona la qüestió del finançament de manera estruc­tu­ral, aquest cop de mà per al 2020 serà una gota en un oceà. Perquè si con­ve­nim que al cir­cuit li fal­ten 10 mili­ons anu­als per tenir una esta­bi­li­tat finan­cera dura­dora, s’ha de ser opti­mista, ingenu i maliciós a parts iguals per creure que la sim­ple oferta de boni­fi­ca­ci­ons fis­cals gene­rarà aquests 10 mili­ons anu­als de diner pri­vat nou. A banda d’exi­gir a Bar­ce­lona que no reta­lli les apor­ta­ci­ons –hi tenen alguna cosa a dir Turisme de Bar­ce­lona, el sec­tor hote­ler...?–, el govern espa­nyol hau­ria de pagar d’una vegada la seva –manté any rere any la deno­mi­nació ofi­cial de GP d’Espa­nya– part de la festa.

L’anunci de la gene­rosa decisió del govern espa­nyol ha arri­bat jus­ta­ment el mateix dia que Renault feia ofi­cial el retorn de Fer­nando Alonso a la F-1, en les files de l’equip de la marca fran­cesa, amb el qual va gua­nyar els seus dos títols. Defi­ni­ti­va­ment, les casu­a­li­tats exis­tei­xen...