Només ha tardat 24 hores l’Espanyol a girar full de l’error estratègic que ha representat demanar que s’eliminin els descensos. Una petició completament extemporània i amb mínima solidesa argumental. El canvi d’orientació ha estat ràpid i, er tant, no cal donar-hi més voltes. Avui s’ha imposat el cap clar i el pragmatisme. Ja n’hi havia prou de titubejos. Que vols Vicente Moreno i té contracte amb el Mallorca? Doncs ja saps què et toca: contactar amb els executius del club balear i negociar la clàusula fins arribar a un punt d’acord. O això, o buscar un altre tècnic. Qualsevol altra proposta és crear-se antipaties per part del mateix Mallorca –que està en la mateixa situació que l’Espanyol, acaba de baixar– i encara més per la resta de clubs de segona A, que veuen els equips que arriben de primera com uns privilegiats pressupostàriament gràcies al cobrament del fons de compensació de descensos. Uns recels als quals no els falta un punt de raó, tot i que no és or tot el que brilla i gran part del fons se’n va a pagar contractes amb sous de primera.

Vicente Moreno ja és entrenador blanc-i-blau. És la primera decisió d’un munt que han de venir. El club ha d’estar per sobre de l’entrenador, però no pot aplicar criteris en contra dels del tècnic. Si Moreno ha de ser l’encarregat de tornar a primera, ha de tenir veu i vot en uns fitxatges que han de ser sobretot útils en el curt termini. A segona A, la puresa futbolística té un valor marginal i totes les decisions s’han de supeditar a una finalitat: l’ascens. Que li ho preguntin al Girona.

Amb Moreno a Cornellà-El Prat les pròximes tres temporades –un bon contracte– ara és qüestió de començar a aprofitar l’avantatge de saber quants diners tindràs, que en tindràs més que la majoria de competidors i que com a mínim quatre hipotètics futurs rivals encara no saben si estaran a la categoria de plata o quin d’ells serà l’elegit per completar la primera divisió. Com per deixar passar el temps amb romanços...