Fa tres set­ma­nes el Barça va obte­nir la seva ter­cera Cham­pi­ons de fut­bol sala i, en canvi, en la lliga no ha gua­nyat cap dels sis par­tits –dos tris­tos empats– i està a una distància side­ral del líder. En la Cham­pi­ons fut­bolística, el Madrid pot agrair el punt sumat a Ale­ma­nya que li evita estar vir­tu­al­ment eli­mi­nat, men­tre que en la lliga tran­sita sense pro­ble­mes per la part alta de la taula. Al con­trari, el Barça té la Cham­pi­ons enfo­cadíssima men­tre a la lliga no es pot per­me­tre cap rellis­cada d’aquí a unes hores a Men­di­zor­rotza si no vol exhi­bir un 1 o un 2 de 12 ter­rorífic. I què dir del Cadis, amb 2 punts de 12 a casa i 12 de 12 (sí, qua­tre victòries en qua­tre par­tits, inclo­ent-hi els camps del Madrid i l’Ath­le­tic Club) com a visi­tant... sent un equip que acaba de pujar. O sal­tant al bàsquet, el Madrid, impol·lut a l’ACB (7-0) i amb un pèssim 2-4 en l’Euro­lliga, i encara gràcies de l’últim tri­omf con­tra el Bayern.

Entre els equips grans els alts i bai­xos són habi­tu­als fins que no s’arriba al gener. I són fins i tot lògics quan la com­pe­tició no es resol per la fase regu­lar. Tam­poc són aïllats els casos d’equips reve­lació que arren­quen com una moto, fan coixí en la pri­mera volta i en la segona tas­ten la rea­li­tat, però res a veure amb un cas tan insòlit com el del Cadis, pro­ba­ble­ment més rela­ci­o­nat amb l’absència de públic dels esta­dis.

Aquesta tem­po­rada tan hete­ro­doxa no ha començat de la mateixa manera per a tot­hom. Nivells de pre­pa­ració dife­rents, plan­ti­lles incom­ple­tes, falta d’afi­ci­o­nats i, en gene­ral, una afec­tació econòmica deri­vada de la pandèmia tan dis­par que fa impos­si­ble valo­rar cada situ­ació par­ti­cu­lar amb un barem uni­ver­sal. Però con­tras­tos tan escan­da­lo­sos com els dels exem­ples pro­po­sats fan pen­sar que, si al ciu­tadà comú les res­tric­ci­ons li estan afec­tant el seu equi­li­bri psi­cològic, pot­ser a l’espor­tista d’elit també, per molt que la seva situ­ació econòmica esti­gui a anys llum de la del català mitjà. Vejam fins quan duren les ano­ma­lies...