Acostumats com estem a treure punta a disfuncions menors, aquí arriba un coronavirus per posar tothom en filera. Fa dues setmanes el Madrid intuïa una estrena fàcil en la Champions contra el Xakhtar, afectat per la pandèmia de tal manera que només podia presentar 13 jugadors del primer equip. El resultat –triomf ucraïnès per 2-3– és un avís formal per al Barça pensant en el partit de demà al Camp nou contra l’altre equip ucraïnès, el Dinamo de Kíev (parèntesi: alguna cosa deuen estar fent molt malament en aquell país perquè fins i tot l’elitista entorn del futbol de Champions pateixi aquestes ràtzies epidèmiques).

El Barça ja sap que tindrà al davant un porter juvenil perquè els dos titulars estan entre els 11 damnificats per la pandèmia. Si els blaugrana resolen bé el compromís, tindran la classificació pràcticament feta i es trauran un pes del damunt, cosa que no podrà fer el Madrid fins l’última jornada.

No es pot pronosticar que la derrota del Madrid a casa contra el Xakhtar serà la regla dominant en aquestes situacions. Ans al contrari, la normalitat és que qui tingui moltes baixes, ho pagarà amb severitat. A cap dels dos representants ucraïnesos se’l té en compte per fer història en aquesta Champions, però seria perfectament possible que l’afectat fos el Madrid, el Bayern, el Chelsea o el Barça, just en el moment d’afrontar un partit decisiu. I amb la regla de la UEFA, que no preveu suspendre cap partit mentre quedin com a mínim 13 de la trentena llarga de jugadors que entre llista A i B sol inscriure cada equip, el resultat esportiu és clarament volàtil.

No cal anar gaire lluny, perquè això ja ha passat aquest mateix cap de setmana. En l’ACB, el Burgos (4-2) rebia el Fuenlabrada (2-4) amb només sis jugadors del primer equip disponibles. El resultat, un aparentment anòmal 78-99 que s’adiu poc amb la correlació de forces entre els dos equips.

El potencial distorsionador de la pandèmia és evident. L’esport té la sort que a la tardor i a l’hivern no es decideix cap títol d’equips i pocs en esports individuals. Però sí que les fases regulars dels esports d’equip es gasten tota la primera volta coincidint amb el final d’any, i els condicionants de la Covid-19 poden ser rellevants. La pregunta és clara, i convé que els protagonistes la contestin aviat: sabran assumir un resultat mediatitzat per la pandèmia i no deslegitimar-lo? No està clar que la resposta fos afirmativa.