Un pla per a l’esport, un pla per al país

Després de cons­ta­tar el mal estiu i pit­jor tar­dor a con­seqüència del des­con­trol de la pri­mera deses­ca­lada, calia exi­gir (no tant aplau­dir) que la segona fos més pen­sada, amb més ele­ments de valo­ració per gra­duar les res­tric­ci­ons, més eficaç en defi­ni­tiva. És segur que aquest és el propòsit del Pro­ci­cat i dels depar­ta­ments del govern impli­cats. Però és igual­ment cert que el com­por­ta­ment visi­ble d’alguns ser­vi­dors públics, amb fil­tra­ci­ons, ges­ti­cu­la­ci­ons, par­ti­dis­mes i acti­tuds pro­tec­ci­o­nis­tes de par­cel·les de poder estan com­ple­ta­ment fora de lloc en el moment actual, per molt que tin­guem elec­ci­ons a tres mesos vista. És més, fa la sen­sació que el govern s’està dis­pa­rant trets al peu i que, bus­cant l’erosió del soci d’ara (i del febrer... o no?), els par­tits que el for­men estan menys­te­nint la cura i l’empa­tia amb el ciu­tadà –en defi­ni­tiva, el votant–, i posant en risc que la majo­ria social inde­pen­den­tista també es cor­res­pon­gui amb una majo­ria ja no només par­la­mentària sinó elec­to­ral.

L’espor­tista és, a tots els efec­tes, un ciu­tadà. I al ciu­tadà no se’l pot trac­tar de babau. Qui se salti les regles, que rebi la cor­recció cor­res­po­nent, però amb un pla de deses­ca­lada –el fil­trat, cal repe­tir-ho– que pre­veu qua­tre fases, que es tracti tot el sec­tor a l’engròs, com si tingués el mateix risc com­par­tir apa­rells en la sala d’un gimnàs tan­cat que jugar un par­tit de fut­bol d’ale­vins dis­sabte al matí, és trac­tar la ciu­ta­da­nia d’estúpida.

Val per l’esport, però també val per totes les acti­vi­tats cas­ti­ga­des per con­fi­na­ments i tan­ca­ments: facin el favor de seg­men­tar tant com cal­gui, de deta­llar què es pot recu­pe­rar pri­mer en funció del risc que s’assu­meix, i de ser con­tun­dents amb qui no com­pleixi, però sense mal­trac­tar-ho tot de la mateixa manera. Calen plans per­so­na­lit­zats per a cada sec­tor. Es tracta de mini­mit­zar uns danys que ja són enor­mes. Des del setem­bre hi ha hagut temps sufi­ci­ent per fer-se asses­so­rar pels epi­demiòlegs i per con­sul­tar els sec­tors afec­tats per conèixer la seva diver­si­tat casuística en pro­fun­di­tat. El de l’esport fa set­ma­nes que exhi­beix –a banda dels bene­fi­cis per a la salut car­di­o­res­pi­ratòria– unes xifres de con­tagi ínfi­mes, que no han tin­gut recep­ti­vi­tat.