No tot seran flors i violes per al Regne Unit amb el Brexit, que serà definitivament realitat a finals d’any. Potser per a la pesca els surt a compte, però per a la lliga més rica del planeta, tan acostumada a xuclar talent de la resta del continent en nom de la lliure circulació de treballadors, segur que no. S’han acabat episodis com els de Gerard Piqué, Cec Fàbregas o Èric Garcia –per esmentar els més coneguts, però n’hi ha hagut un degoteig constant en cada temporada–, formats al Barça i captats pels dos clubs de Manchester i per l’Arsenal en edat cadet (la mínima per treballar) amb uns incentius econòmics impossibles d’igualar per la resta de clubs europeus sense fer trontollar el sempre fràgil equilibri entre formació, resultats econòmics i intervenció dels representants a comissió que col·loquen el jugador allà on paguen més bé.

Se’ns dubte, mantenir les polítiques proteccionistes que sempre han procurat practicar les autoritats de Regne Unit quan els han anat a favor ha estat una de les raons de fons del Brexit d’un estat membre que, en el fons, ha anat per lliure, com ho demostra que no hagi adoptat la moneda única. Sortir de la UE és la manera més ràpida per recuperar el control de les decisions. Però, ai làs, això és recíproc i està per veure si –com els euroescèptics menys dogmàtics ja sospiten– el balanç de pèrdues i guanys del Brexit no és encara més decebedor que haver-se mantingut a la Unió.

De moment, la riquíssima Premier no podrà fitxar menors d’edat. I només tres sub-21 estrangers en la finestra del gener, i amb un màxim de sis per temporada. El sindicat britànic de jugadors ballarà sobre un peu perquè els clubs de la Premier hauran de mirar els seus propis planters i cuidar la formació. I en paral·lel, els clubs de l’Europa continental podran continuar invertint en planter sense l’amenaça sempre latent que de l’esforç formatiu se n’acabi beneficiant un tercer, sense oposició i a canvi d’una misèria de drets de formació. I també ens estalviarem la frustració que ha generat aquesta realitat, que ha arribat al punt que molts clubs s’haguessin qüestionat si valia la pena gastar en formació.

Potser sí que no tot el Brexit és dolent.