No tot seran flors i vio­les per al Regne Unit amb el Bre­xit, que serà defi­ni­ti­va­ment rea­li­tat a finals d’any. Pot­ser per a la pesca els surt a compte, però per a la lliga més rica del pla­neta, tan acos­tu­mada a xuclar talent de la resta del con­ti­nent en nom de la lliure cir­cu­lació de tre­ba­lla­dors, segur que no. S’han aca­bat epi­so­dis com els de Gerard Piqué, Cec Fàbre­gas o Èric Gar­cia –per esmen­tar els més cone­guts, però n’hi ha hagut un dego­teig cons­tant en cada tem­po­rada–, for­mats al Barça i cap­tats pels dos clubs de Manc­hes­ter i per l’Arse­nal en edat cadet (la mínima per tre­ba­llar) amb uns incen­tius econòmics impos­si­bles d’igua­lar per la resta de clubs euro­peus sense fer tron­to­llar el sem­pre fràgil equi­li­bri entre for­mació, resul­tats econòmics i inter­venció dels repre­sen­tants a comissió que col·loquen el juga­dor allà on paguen més bé.

Se’ns dubte, man­te­nir les polítiques pro­tec­ci­o­nis­tes que sem­pre han pro­cu­rat prac­ti­car les auto­ri­tats de Regne Unit quan els han anat a favor ha estat una de les raons de fons del Bre­xit d’un estat mem­bre que, en el fons, ha anat per lliure, com ho demos­tra que no hagi adop­tat la moneda única. Sor­tir de la UE és la manera més ràpida per recu­pe­rar el con­trol de les deci­si­ons. Però, ai làs, això és recíproc i està per veure si –com els euro­escèptics menys dogmàtics ja sos­pi­ten– el balanç de pèrdues i guanys del Bre­xit no és encara més dece­be­dor que haver-se man­tin­gut a la Unió.

De moment, la riquíssima Pre­mier no podrà fit­xar menors d’edat. I només tres sub-21 estran­gers en la fines­tra del gener, i amb un màxim de sis per tem­po­rada. El sin­di­cat britànic de juga­dors ballarà sobre un peu perquè els clubs de la Pre­mier hau­ran de mirar els seus pro­pis plan­ters i cui­dar la for­mació. I en paral·lel, els clubs de l’Europa con­ti­nen­tal podran con­ti­nuar inver­tint en plan­ter sense l’amenaça sem­pre latent que de l’esforç for­ma­tiu se n’acabi bene­fi­ci­ant un ter­cer, sense opo­sició i a canvi d’una misèria de drets de for­mació. I també ens estal­vi­a­rem la frus­tració que ha gene­rat aquesta rea­li­tat, que ha arri­bat al punt que molts clubs s’hagues­sin qüesti­o­nat si valia la pena gas­tar en for­mació.

Pot­ser sí que no tot el Bre­xit és dolent.