Tot i que Rússia és for­mal­ment un estat democràtic homo­lo­gat, ni Occi­dent ha vençut com­ple­ta­ment el seus recels res­pecte a què es cou al Krem­lin ni el mateix govern rus ha fet res per vèncer aques­tes reticències i manté cons­tant­ment les distàncies, tant a nivell d’ali­an­ces geo­polítiques com en aspec­tes més ele­men­tals com el res­pecte als drets indi­vi­du­als.

Pre­ju­di­cis? Influència de relats d’espies, opo­si­tors i enve­ri­na­ments, fets pro­vats per les vícti­mes i nar­ra­tiva de ficció per al règim? Que tot­hom con­testi, però és una evidència que sentències com la d’avui del TAS fan molt per ali­men­tar les sos­pi­tes que a Rússia manen els de sem­pre ves­tits de manera dife­rent i que no s’ha fet prou neteja, que no hi ha volun­tat per fer-ne i que les velles mane­res de fer estan tan incrus­ta­des en el poder que s’han blin­dat. Com a l’Estat espa­nyol, vaja, amb la diferència de l’alter­nança en el poder entre el PSOE i la dreta nostàlgica.

El TAS ha reta­llat de qua­tre a dos anys la pro­hi­bició a Rússia de com­pe­tir en Jocs Olímpics i cam­pi­o­nats del món. Tot i la rebaixa, fa l’efecte d’una gran plan­to­fada al règim de Putin. Amb mati­sos: no podran com­pe­tir en esports d’equips però sí els indi­vi­du­als, sem­pre que es repre­sen­tin a ells matei­xos i no a Rússia. Con­ti­nua sem­blant un càstig exem­plar, però hi ha més pre­ci­si­ons: no s’hi inclou l’Euro­copa de fut­bol del 2021 –que té només una seu de les 12 a Rússia– ni cap cam­pi­o­nat d’Europa. Els jocs d’estiu i d’hivern que­den afec­tats, però hi haurà espor­tis­tes rus­sos que gua­nya­ran meda­lles en totes dues cites, en pro­ves indi­vi­du­als. Dels mun­di­als, el de bàsquet, per exem­ple, no es dis­puta fins al 2023. I la pro­hi­bició que els diri­gents i fede­ra­tius rus­sos assis­tei­xin als cam­pi­o­nats serà paper mullat si les auto­ri­tats locals els invi­ten.

Sem­bla tal­ment que sigui una sentència de cal­cu­lada ins­pi­ració política, ves­tida de càstig dur però que afecta més aviat poc al moll de l’os de l’esport rus. Mal­grat que l’escàndol és de l’alçada d’un cam­pa­nar –s’ha demos­trat que el labo­ra­tori de referència de Mos­cou va mani­pu­lar mos­tres de 145 espor­tis­tes sos­pi­to­sos de for­mar part d’un pla de dopatge d’estat, entre el 2012 i el 2015– no deu ser qüestió de fer empre­nyar del tot l’auto­ri­tari Vladímir Putin. El TAS li ha tocat el crostó a Rússia, però només una mica. Amb tot, si Mos­cou haurà estat útil.