No s’ha de proclamar president del Barça Joan Laporta pel fet de més que doblar en signatures (10.257) al segon candidat que n’ha presentat més, Víctor Font (4.710), però és inqüestionable que la diferència és substancial i marca el punt de partida de les eleccions. Que Laporta i Font eren els precandidats amb més predicament era un fet prou conegut, però la xifra d’avals de l’expresident –que ha de passar el filtre de la validació, com la de Font, Toni Freixa (2.821) i Emili Rousaud (2.510)– és d’una magnitud espectacular. Tant, que ell sol ha presentat més suports que els tres altres precandidats que han presentat més del mínim de firmes.

Presentar-ne més, però, no garanteix un resultat determinat. Podria passar que la resta de candidats, inclosos els que no han passat el tall, s’aliessin per donar suport electoral a la segona opció. No serà tampoc aquest el cas. Jordi Farré ja s’ha mostrat públicament a favor de Joan Laporta i Agustí Benedito també ha mostrat sintonia amb l’opció de l’expresident en cas de no passar el tall. El pronunciament de Farré és rellevant. És la cara més visible del vot de confiança que ha desembocat en aquest procés electoral, i la seva capacitat de recollir suports va quedar més que demostrada a la tardor. Com a candidat no ha tingut èxit, però s’entén que la seva capacitat d’orientar el vot es manté intacta. També Víctor Font donava suport més o menys actiu a la moció contra Bartomeu. El dubte és si serà capaç de capitalitzar al seu favor aquella ingent quantitat de suports. Ho necessita per eixugar la diferència amb Laporta, que és més que aparent.