Les federacions catalanes d’handbol, patinatge i voleibol han trobat una petita escletxa per sortejar el tancament draconià de l’esport decretat pel Govern en el marc de les restriccions per combatre la Covid-19. Simplement, buscant els antecedents de les seves màximes categories i constatant que tot i ser d’àmbit català ho són per delegació de les federacions estatals –que aquesta vegada s’hi han posat bé– han pogut dotar aquestes competicions d’un rang estatal que les fa invulnerables als tancaments. Si el futbol té oberta la competició de tercera divisió a nivell estatal –sorprèn que el bàsquet no ha fet el mateix amb l’EBA– té tot el sentit que les que podien trobar-se en una casuística semblant hagin buscat la manera de reobrir, encara que sigui de manera molt limitada i parcial. El cap de setmana passat ja ho han fet el voleibol i l’handbol, i l’hoquei sobre patins ho té previst per l’últim cap de setmana de gener.

El tancament de l’activitat esportiva a nivell català no té cap sentit, tal i com ha estat plantejada. Primer, perquè està mèdicament acreditada la protecció contra la Covid-19 dels practicants d’activitat cardiovascular. En segon lloc, perquè l’índex de contagis que s’han pogut inferir com a produïts en l’activitat esportiva és ínfim. Tot això, sense entrar en les motivacions, totes ben raonades, que han impulsat la campanya “Aviat no hi trobareu res” de la UFEC.

Per motius diversos –entre els quals hi ha l’escàs pes polític de l’esport català, una secretaria general i no una conselleria– la reivindicació que l’esport sigui considerat sector essencial no ha estat atesa.

Tenir congelada tota la competició esportiva no estatal, sense distinció, per reduir mobilitat i concentració de persones és d’una gran mediocritat. És una mesura comprensible amb les pors, el desconeixement, la falta d’informació i de previsió que van motivar el confinament de la primavera passada, però ara no té cap més sentit que tirar pel dret. El Govern ha renunciat a ser més quirúrgic en les restriccions i així trobem que no hi ha futbol ni bàsquet ni handbol ni hoquei ni... quan fent-lo jugar a porta tancada, sense acompanyants, estaríem al cap del carrer. Sempre es podria al·legar que tancant l’esport no hi ha risc de contagi, però amb un criteri de proporcionalitat no es pot aplicar la mateixa mesura a l’esport a l’aire lliure (o gairebé, amb la volumetria i ventilació que poden tenir els pavellons) que a una petita sala d’un gimnàs. I tots han passat pel mateix broc.