La supercopa era el títol que el Barça estava en condicions de guanyar, pel format de la competició, per les condicions actuals dels blaugrana i pel rival que tenia en la final... i el campió ha acabat sent l’Athletic.

Ara, la copa pren una dimensió similar i s’arrenglera amb el títol ja perdut com una possibilitat clarament a l’abast de l’equip de Koeman. Resulta que els dos rivals més ben dotats, l’Atlético i el Madrid, ja no hi són per efecte del format de competició, d’eliminatòria a partit únic al camp de l’equip de categoria inferior. I entre els equips que continuen vius, i donant per bo que l’Athletic es classificarà aquest vespre, hi haurà tres equips de segona A i dos de segona B. Vila-real, Sevilla, Betis, el mateix Athletic, Real Sociedad... són els rivals més potents i s’ha de tornar a insistir que cap d’ells ha d’estar fora de l’abast no ja d’un Barça excel·lent, sinó d’un Barça decent.

Però, ai làs! A l’Atlético i al Madrid se’ls han carregat dos equips de segona B, el Cornellà i l’Alcoià que ni tan sols són capdavanters en els seus grups respectius. I el Cornellà és el rival del Barça aquest vespre. Se suposa que Koeman –sentit comú amb les rotacions– i els jugadors sortiran al camp com gats escaldats.

El format de competició a partit únic torna a oferir una oportunitat al Barça, que quatre dies després de rebre una gran patacada, pot rescatar una autoestima tocada classificant-se per als quarts de final d’una competició en la que passarà a ser el gran favorit. Però també n’era, de favorit, en la supercopa un cop eliminat el Madrid.

En tot cas, el factor sorpresa ha quedat anul·lat. El Cornellà, amb l’adaptació garantida al terreny de joc de superfície sintètica, ja la va fer grossa eliminant l’Atlético. I, per tant, d’autoestima en va sobrat. Menystenir-lo seria un error colossal perquè quan un equip de segona B olora sang en aquestes eliminatòries a partit únic, allà on hi ha una diferència de talent evident apareixen l’energia i l’extra de motivació per compensar-ho.