El Barça és un gegant d’Europa. Líder de l’Euro­lliga i si acon­se­gueix man­te­nir els impre­vis­tos en uns nivells rao­na­bles serà can­di­dat clar al títol. Està per veure fins on és capaç d’arri­bar el Joven­tut en l’Euro­copa, com­pe­tició en la qual manté una tra­jectòria impe­ca­ble. Però rere els feus tòpics del bàsquet català –mas­culí, per des­comp­tat– i de l’asse­nyat i ambiciós plan­te­ja­ment de Man­resa dema­nen pas dos pro­jec­tes d’esport femení que espor­ti­va­ment són cada vegada més sòlids, fins al punt que només els efec­tes econòmics de la pandèmia els poden fer recu­lar posi­ci­ons en el con­text del bàsquet euro­peu.

L’Spar Girona i el Cadí la Seu tenen poc a veure. Si de cas, els uneix una tra­jectòria més bri­llant del que es podria ima­gi­nar. A Girona ja han fes­te­jat dues lli­gues (2015 i 2019) i en totes dues han demos­trat que són un club com­pe­tent a l’hora de redreçar un rumb erràtic. A Europa l’Uni no ha fet mai ni un pas enrere fins al punt cul­mi­nant d’aquests quarts de final de l’Euro­lliga –pri­mer equip català que ho acon­se­gueix– en els quals toparà amb un dels equips més en forma del con­ti­nent, l’Ave­nida –cap der­rota en cap com­pe­tició aquesta tem­po­rada– amb ben poc a per­dre. Entre els vuit millors d’Europa, una fita que hau­ria de ser motiu d’orgull per tot l’esport català i encara més si s’asso­leix des d’una petita ciu­tat com Girona. I que no es pot con­ver­tir en obli­gació a con­so­li­dar si no és amb un impuls econòmic avui impre­vist. Perquè, no ens enga­nyem, el pres­su­post de l’Uni no per­met ajun­tar Laia Palau, Gray, Vasic, Elde­brink, Araujo, Elonu i Rei­sin­ge­rová si no és gràcies a una coin­cidència de cir­cumstàncies favo­ra­bles.

Pen­sant en pobla­ci­ons peti­tes i pres­su­pos­tos modes­tos, ens trans­por­tem a la Seu d’Urgell. Sens dubte, és des de fa anys l’equip amb millor relació entre pres­su­post i resul­tat espor­tiu de la Lliga Feme­nina. Ha tin­gut el bon cos­tum, des dels ja llu­nyans temps d’Andreu Bou, d’enso­pe­gar-la amb els entre­na­dors i de con­ver­tir una teòrica adver­si­tat –un poble petit i aïllat, a algu­nes hores i un munt de revolts de les capi­tals– en un estímul per a la química de la plan­ti­lla. El Cadí s’ha que­dat ara a les por­tes dels vui­tens de final de l’Euro­copa com abans de la copa, però no hi ha cap dubte que dins de les seves limi­ta­ci­ons tro­barà solu­ci­ons per llui­tar nova­ment en les eli­mi­natòries pel títol, tot i la quan­ti­tat de clubs que han apu­jat el llistó com­pe­ti­tiu aquesta tem­po­rada.