Ja fa anys que l’independentisme català ha deixat d’emmirallar-se, d’idealitzar l’independentisme basc. Això no vol dir que no s’hagi d’estar atent als processos que engeguin allà per si es poden establir analogies. Ara bé, considerar que l’admissió de la federació de futbol del País Basc a la UEFA està en marxa pel fet que uns mitjans de comunicació de biaix ultranacionalista espanyol ho hagin publicat, és un error que no podem cometre.

L’esport català va viure una experiència molt crua amb la federació de patinatge a Fresno l’any 2004. La FIRS (federació internacional) havia admès la federació catalana de manera provisional, amb gran enuig d’Espanya i del bloc que li donava suport. Fins i tot la selecció d’hoquei patins va guanyar el mundial B. Però en el moment de la ratificació de l’admissió, pressions polítiques directes del govern espanyol van tenir el seu efecte i la ratificació no es va produir.

Si aquests fets van esdevenir en una federació amb unes regles d’admissió que ho permetien nítidament, què no passarà a la UEFA, una confederació que no fa tant que ha canviat la seva normativa d’accés justament pensant a evitar una cua de federacions de nacions sense estat trucant a la porta...

Res no és casual, i la publicació que els governs espanyol i basc negocien un acord per fer possible l’admissió pot ser simplement una estratègia. Del govern espanyol per comprometre’s a un diàleg sabent que no farà res per portar-ho a terme (ens sona, no?). Del mateix govern espanyol, simplement per guanyar temps i assegurar-se el vot favorable (un més) als pressupostos de l’estat. O fins i tot d’algú que hagi filtrat la negociació justament per causar alarma en l’Espanya més rància i rebentar tota possibilitat d’èxit.

Hi ha tres premisses que gairebé componen un sil·logisme. Si és obvi que l’estat espanyol no permetrà mai un partit entre el País Basc i Espanya i si és igualment evident que la normativa de la UEFA no ho permet, és fàcil concloure que la federació espanyola de futbol (la representat d’Espanya a la UEFA) no mourà ni un dit perquè el País Basc sigui admès.

En qualsevol cas, sempre és interessant que no sempre es mullin els mateixos i que algú diferent intenti desbrossar un nou camí. Qualsevol espai que conquereixi serà de bon aprofitar.