Fa 24 hores en aquest mateix espai ens preguntàvem quin impacte té en els ingressos del Barça l’efecte Messi, una dada absolutament clau per contextualitzar la malintencionada manera de presentar el contracte de Leo que va fer El Mundo diumenge i que ha tingut una seqüela avui amb la prima de fidelitat que l’argentí percebrà si compleix el seu contracte... quan justament complint un contracte és com es verifica la fidelitat. Joan Laporta ens ha donat avui la seva resposta: un terç dels ingressos anuals del club es generen per la presència de Messi. Si aquesta dada s’ajusta a la realitat, en temporada de penúries com aquesta el factor Messi seria responsable de més de 250 milions d’euros. Resumint, que es paga el contracte i en sobren...

Pensar que els tres candidats signarien un manifest conjunt contra el biaix evident del diari espanyol i es farien una foto és una ingenuïtat. Al cap i a la fi, estem en campanya, també al Barça, per molt que les eleccions s’hagin ajornat. Però que es posicionin en un assumpte que és un torpede a la línia de flotació del club sí que entra dins dels mínims. Ho han fet, de moment, Laporta (ahir) i el Víctor Font més enutjat que es recorda (diumenge mateix) però, en canvi, sobta el silenci de Toni Freixa, que costa d’interpretar quan és claríssim que la intenció de la publicació de la filtració és aprofitar la debilitat econòmica i institucional del Barça per minimitzar-lo com a potència esportiva i, sobretot, per reduir el seu pes com a actor sociopolític. L’expressió “el Barça estarà al costat del que decideixi el poble de Catalunya” és una declaració de mínims que han compartit totes les juntes directives de l’última dècada. En aquesta etapa, el Barça ha enviat arreu del món imatges del Camp Nou amb la Via Catalana, el Concert per la Llibertat i altres manifestacions sobiranistes. Això, el deep state espanyol no ho perdonarà mai. Sandro Rosell ho ha patit en carn pròpia, amb la infàmia de la presó preventiva més llarga per un presumpte delicte econòmic de la història judicial espanyola seguida d’una absolució sense pal·liatius. Aquest abús de poder va fer que els diferents ismes del Barça oblidessin per uns dies les seves fòbies familiars i s’exclamessin per denunciar l’atropellament. És moment de fer el mateix ara amb Messi, perquè rere l’aparent intenció que l’argentí se n’atipi i marxi hi ha un atac en profunditat a l’essència del club.