Javier Tebas s’ha alineat amb Messi i amb el Barça en l’afer de la filtració del contracte de l’argentí. La LFP és un dels organismes que té accés al document però és altament improbable que la filtració vingui d’allà perquè si algun interès té Tebas en l’assumpte és mantenir Messi en la competició que gestiona. Perquè Messi incrementa el valor comercial del Barça i, per extensió, de tota la competició, que fa tres temporades que ha perdut l’altre gran catalitzador d’ingressos, Cristiano Ronaldo. Amb raó, Tebas vol evitar a qualsevol preu que Messi s’emprenyi i marxi perquè els drets d’imatge de LaLiga es devaluarien més del compte i la pròxima negociació cada cop és més propera (2022).

I no té bons indicadors econòmics la lliga. D’entrada, perquè els seus dos estendards, el Barça i el Madrid, són dels clubs més afectats del continent per la caiguda d’ingressos derivada de la Covid-19. Malgrat tot, són clubs que igual com surten molt perjudicats de la crisi, es recuperaran més fàcilment perquè tenen capacitat de facturar molt per venda d’entrades, museus i marxandatges.

L’altre indicador pessimista, i especialment significatiu pel que té de fotografia del moment, és la despesa en moviments del mercat d’hivern. Només 21,2 milions s’han gastat els clubs de primera en incorporacions de nous jugadors, de nou amb el Barça i el Madrid de protagonistes perquè s’han estalviat gastar el que no tenen. La immensa majoria d’altes són de perfil mitjà o baix i una part substancial arriba simplement amb una cessió. La lliga de Tebas no només queda al darrere de la Premier (85 milions, un terç dels 242 d’un any enrere), la Sèrie A (77), la Bundeslliga (48) o la Ligue 1 (29), sinó també de tres competicions menys rellevants com la portuguesa (31), la neerlandesa (24,5) i la turca (23,8). Un any enrere, els clubs de LaLiga es van gastar 151 milions. L’anàlisi es fa de pressa.

Tebas sap que el negoci que gestiona cotitza a la baixa i no dubta a empassar-se l’orgull i qualificar de groguisme el tractament a portada del contracte de Messi per part del que podria ser perfectament un dels seus diaris de capçalera. Per raons similars, ara es limita a desitjar que hi hagi eleccions i president nou al Barça quan mesos enrere es permetia aconsellar als aspirants que allunyessin el club del sobiranisme.