Editorial

L’EDITORIAL

Monchi i la dura realitat

El man­tra de ‘Monchi sí que en sap de fit­xar’ es repe­teix periòdica­ment en l’entorn del Barça i rea­pa­rei­xerà si l’equip de Koe­man acaba eli­mi­nat de la copa pels sevi­llis­tes. El direc­tor espor­tiu andalús –a qui el pre­can­di­dat Bene­dito esmen­tava com la seva aposta en cas de ser esco­llit– té una tra­jectòria impe­ca­ble amb el Sevi­lla, club al qual va tor­nar l’any 2019 després d’un pro­jecte a la Roma avor­tat a mig con­tracte i sal­dat amb un fracàs indis­si­mu­la­ble.

‘Monchi és només vàlid per a un club com el Sevi­lla’. Aquesta és la brama que fan córrer els con­tra­ris a par­tir del fiasco en l’aven­tura ita­li­ana. Una afir­mació tan categòrica que pro­ba­ble­ment és tan errònia com la pri­mera. Pri­mer, perquè el Sevi­lla ja no és un modest, sinó un club amb ambició i amb resul­tats que l’ava­len, perquè sis títols d’Europa Lea­gue en 15 anys no són casu­a­li­tat.

Monchi com­pra barat i ven car. I el seu per­cen­tatge d’encert és ele­vat. Però mal­grat tot, si fos el direc­tor espor­tiu del Barça hau­ria de reci­clar-se: el Barça no es pot per­me­tre el luxe de fit­xar juga­dors per con­tras­tar i, per tant, no tre­ba­lla en el mateix seg­ment de mer­cat que el sevi­lla. I, per sobre de tot, ni Monchi sabria com fit­xar barat si tre­ballés per al Barça. Quan és un dels grans (Barça, Madrid, City, Liver­pool, Bayern..., però no el Sevi­lla) el que va al mer­cat, l’objec­tiu mul­ti­plica el seu cost automàtica­ment. Tan sim­ple com això. Aquesta és la raó econòmica per la qual el Barça no té altra solució que adop­tar la fórmula plan­ter+estre­lles de màxim nivell. Perquè omplir la plan­ti­lla fit­xant a preu d’or juga­dors que no són dife­ren­ci­als té com a efecte ine­vi­ta­ble haver de ges­ti­o­nar l’eco­no­mia d’un gegant amb peus de fang, com ara.

Dit això, el 2-0 d’ahir a Sevi­lla no s’explica només per Monchi. L’andalús sí que és res­pon­sa­ble d’haver fit­xat Diego Car­los, Koundé, Joan Jor­dan, Ocam­pos... (però també el dis­cu­tit De Jong), juga­dors gràcies als quals el Sevi­lla té el nivell sufi­ci­ent per com­pe­tir amb el Barça. Però que l’eix de la defensa de Koe­man el for­mes­sin Min­gueza i Umtiti no és mèrit de Monchi. Res­pon a la coin­cidència de lesi­ons i mala pla­ni­fi­cació en aques­tes posi­ci­ons.

És pura i sim­ple espe­cu­lació, però tot el bar­ce­lo­nisme està d’acord que amb Araujo en el lloc del francès, el Sevi­lla no hau­ria gua­nyat per 2-0. Aquesta afir­mació ja denota la mag­ni­tud del pro­blema: el ren­di­ment defen­siu del Barça depèn d’un juga­dor que fa qua­tre dies era al filial. És això, lesi­ons i mala pla­ni­fi­cació.

Per la tor­nada con­tra el Sevi­lla fal­ten tres set­ma­nes i, sobre­tot, una eli­mi­natòria duríssima de Cham­pi­ons con­tra el PSG. El Sevi­lla ha enfron­tat el Barça amb la seva rea­li­tat, la d’un equip que ha fet pas­sos enda­vant indis­cu­ti­bles –tant fut­bolístics com en el ter­reny de l’auto­es­tima– però que encara no és fia­ble amb con­tinuïtat en les dues àrees. I, sobre­tot, que encara no ha estat capaç d’exhi­bir una mínima auto­ri­tat con­tra els equips grans. Aquesta és la gran pre­o­cu­pació, perquè fins i tot pot impe­dir l’accés al títol més asse­qui­ble.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)