L’aperitiu dels ‘cabrons’ de Saras

Hi ha qui hi vol veure un excés ver­bal d’algú que no domina la llen­gua (fals, perquè és molt com­pe­tent en totes les que parla) però quan Saru­nas Jasike­vi­cius demana als seus juga­dors que siguin “més cabrons”, per enfo­car bé la qüestió convé recor­dar com era ell en la seva etapa de juga­dor. A Saras, ahir con­tra el Madrid li va fal­tar que l’equip apro­fités la con­jun­tura per fer age­no­llar encara més el rival i gua­nyar-lo de 30. Perquè era el dia que es podia. Parla de cabrons com es podria refe­rir a un ins­tint assassí i si assu­mim el sen­tit figu­rat de les expres­si­ons tam­poc ens hauríem d’esquinçar la roba. L’entre­na­dor de l’equip de bàsquet del Barça no vol con­ver­tir bona gent en males per­so­nes, pretén que un con­junt de juga­dors amb gran talent i capa­ci­tat de tre­ball facin un pas més es trans­for­min en gua­nya­dors voraços, insa­ci­a­bles. Com ell mateix o Dejan Bodi­roga quan van con­que­rir la pri­mera Euro­lliga del Barça, el ja dis­tant 2003.

Fa 18 anys, Jasike­vi­cius, Bodi­roga, Fucka o Femer­ling eren alliçonats per Sve­tis­lav Pesic jus­ta­ment en la mateixa línia que el lituà pro­posa ara als seus juga­dors: fer un pas més enllà del que és inne­go­ci­a­ble i ser un equip que res­pecta els rivals devo­rant-los. Amb les cor­rec­ci­ons del cor­res­po­nent salt gene­ra­ci­o­nal, els punts de con­tacte del Saras entre­na­dor amb Pesic –de qui ara ja ha here­tat una plan­ti­lla ben enca­mi­nada– són patents.

Avui és dia de cele­brar el títol de copa i de pre­gun­tar-se si el Madrid ja queda un pas enrere després d’uns anys de jerar­quia blanca (res­posta: s’haurà de veri­fi­car en una altra com­pe­tició). La copa, aquell títol al qual l’equip de fut­bol del Barça pot (o podia, abans del 2-0 a Sevi­lla) aspi­rar rao­na­ble­ment és només un punt de par­tida per a l’equip de bàsquet. Un ape­ri­tiu de qua­li­tat per fer temps men­tre con­ti­nua la cocció del plat fort, l’Euro­lliga.

Amb totes les difi­cul­tats per com­pa­rar èpoques i rivals dife­rents, Jasike­vi­cius té la plan­ti­lla més llarga, com­pleta i equi­li­brada que mai ha pas­sat pel Palau Blau­grana. Que sigui capaç d’emu­lar el 2003 de Pesic i el 2010 de Xavi Pas­cual de ser més cabrons, això que costa prou de defi­nir però que tot­hom sap què sig­ni­fica.