La tornada de Pau Gasol, el millor jugador de bàsquet espanyol de tots els temps, a casa és una alenada d’aire fresc en aquest club que viu en la incredulitat futbolística, entre ensurts i mitges il·lusions, però on Saras torna a fer-nos somriure quan veiem què passa al Palau. En Pau va compartir vestidor amb l’actual entrenador del Barça, i també coneix bé Nikola Mirotic del seu pas pels Bulls i els Bucks. Però, sobretot, vol jugar els seus cinquens Jocs Olímpics abans de retirar-se definitivament.

En Pau no cobrarà, més enllà del sou que ja té del club com a ambaixador als Estats Units. La notícia és més que positiva ara que, possiblement, també vivim els darrers temps de Messi a l’entitat. Que el club recuperi la màgia dels seus ídols és una necessitat en temps de globalització, quan les marques esportives sembla que han diluït els seus valors locals en un mercat que és totalment mundial. Els Gasol representen el bo i millor del club, perquè després de formar-se a Barcelona s’han convertit en icones mundials, a la millor competició del món (l’NBA).

Amb 40 anys i una lesió a l’escafoide de llarga durada, difícilment Pau Gasol podrà tenir el mateix ritme de competició que alguns dels homes forts de l’actual equip de Saras Jasikevicius. Però segur que tindrà dues aportacions més que rellevants. Per una banda, la veterania d’un dels grans del bàsquet mundial ajudarà a compensar l’equip, a donar-li estabilitat, confiança per recuperar el tron de l’Eurolliga, a transmetre a la perfecció, de la banqueta al parquet, les ordres del seu bon amic. Jugadors com Gasol no fan mai nosa, mentre tinguin sempre clar quin és el rol que han de tenir i els minuts que poden rendir al màxim nivell. Per altra banda, Gasol té una marca personal mundialment coneguda, que reforçarà els valors del Barça arreu i hauria de ser, sobretot, un focus d’atracció de nou públic interessat en el bàsquet. Econòmicament, l’equació pel club i l’ACB hauria de ser aquesta: més espectacle, més incentius, més ingressos. Fins i tot, en aquests temps de coronavirus i confinaments. No ens oblidem que, avui, entre Mirotic i Gasol, el Barça disposarà sobre la pista de dos dels jugadors europeus més importants del bàsquet mundial.

En aquestes eleccions a la presidència es debat molt sobre el model de club, el futur d’una organització singular com aquesta i la manera com s’ha de garantir la seva identitat: catalanitat, universalitat, democràcia i poliesportivitat. Que el gran dels Gasol torni a casa contribueix a explicar que el Barça és una “multinacional de l’entreteniment”, però a la vegada un club singular en el panorama esportiu mundial. És un emblema de la glocalitat que traspua la marca Barça, de la seva excepcionalitat, si la comparem amb les franquícies per on aquesta estrella natal de Sant Boi ha passat: totes elles, bàsicament focalitzades en la maximització dels ingressos i l’amortització dels seus actius.

Reduir l’esport a la seva monetització és propi de la cultura nord-americana, però a Europa aquesta monetització queda matisada per localismes i històries particulars que fan de l’esport un representant genuí de les identitats del lloc. I Pau Gasol, des que va marxar, no es despendrà mai d’aquesta doble figura: la d’estrella –que ven i vendrà moltes samarretes!– i la d’ambaixador d’una gran ciutat, Barcelona. Efectivament, l’ambaixador torna a casa.