Demà, 7 de març, és una de les dates que pot marcar la història del Barça. Si més no, definirà el tomb que necessita fer el club en la pròxima dècada en les tres àrees bàsiques que constitueixen una institució d’aquestes dimensions: l’esport, l’economia i el patrimoni. I el definirà en base a qui ho pilotarà.

Víctor Font, Toni Freixa i Joan Laporta són els aspirants. Des que es van convocar les eleccions, els comportaments dels tres candidats han donat a entendre que ells mateixos assumien que Laporta era el favorit. L’expresident ha parlat poc, ha polemitzat menys i ha driblat el cos a cos amb els seus rivals mentre li ha estat possible, mentre s’ha visualitzat el tots contra Laporta.

Cada candidat tuneja la seva proposta per encarar el mandat segons les seves idees particulars, però el diagnòstic és bàsicament compartit. S’ha de reconstruir l’equip fitxant només elements diferencials i mirant a la base, s’ha de revertir la situació econòmica generant més ingressos, reduint la massa salarial i reestructurant el deute a curt termini i s’ha d’arrencar definitivament la millora patrimonial (Camp Nou, Espai Barça...) perquè la disponibilitat de recursos futurs depèn d’aquestes actualitzacions i el Barça, en aquest aspecte, ja va tard.

I, encara hi ha un quart punt de coincidència. S’ha de regenerar la percepció del club com a un model d’ètica i valors. Sigui quina sigui la veritat judicial, afers com el del Barçagate fan tant de mal a la imatge del club que no s’haurien de repetir mai més.