Joan Laporta ha hagut de recompondre el seu equip humà fins i tot abans de prendre possessió com a president. La baixa no ha estat menor. Jaume Giró havia de ser el màxim responsable econòmic del Barça i tant el pes que va tenir durant la campanya com el seu prestigi en el món de l’empresa havien contribuït decisivament a incrementar la sensació de fiabilitat de la candidatura Estimem el Barça justament en l’aspecte més sensible del moment.

De la marxa de Giró el mínim que es pot dir és que sobta. No hi ha motiu per dubtar de les raons professionals que s’han esgrimit, de la mateixa manera que tampoc semblen les úniques i que, si n’hi ha d’altres, difícilment afloraran en públic per no introduir un factor afegit d’inestabilitat. Al cap i a la fi, Jaume Giró no ha estat directiu del Barça ni un dia.

El full ja s’ha girat, més enllà de l’efecte que la baixa de Giró hagi pogut tenir en l’obtenció del preceptiu aval de 125 milions, el que compta és el seu substitut, Eduard Romeu, un barcelonista de grada picada que haurà d’aplicar tota la seva ciència i mètode a la recuperació econòmica del club.

Sempre, però singularment en temps de crisi, el president i el màxim responsable econòmic de la junta del Barça han d’anar a l’una. Aquest serà, sense discussió, el paradigma d’un nou cercle virtuós i, per tant, una obligació que s’han d’autoimposar els protagonistes des del dia que prenguin possessió.