El primer entrebanc de Laporta

Joan Laporta ha hagut de recom­pon­dre el seu equip humà fins i tot abans de pren­dre pos­sessió com a pre­si­dent. La baixa no ha estat menor. Jaume Giró havia de ser el màxim res­pon­sa­ble econòmic del Barça i tant el pes que va tenir durant la cam­pa­nya com el seu pres­tigi en el món de l’empresa havien con­tribuït deci­si­va­ment a incre­men­tar la sen­sació de fia­bi­li­tat de la can­di­da­tura Esti­mem el Barça jus­ta­ment en l’aspecte més sen­si­ble del moment.

De la marxa de Giró el mínim que es pot dir és que sobta. No hi ha motiu per dub­tar de les raons pro­fes­si­o­nals que s’han esgri­mit, de la mateixa manera que tam­poc sem­blen les úniques i que, si n’hi ha d’altres, difícil­ment aflo­ra­ran en públic per no intro­duir un fac­tor afe­git d’ines­ta­bi­li­tat. Al cap i a la fi, Jaume Giró no ha estat direc­tiu del Barça ni un dia.

El full ja s’ha girat, més enllà de l’efecte que la baixa de Giró hagi pogut tenir en l’obtenció del pre­cep­tiu aval de 125 mili­ons, el que compta és el seu subs­ti­tut, Edu­ard Romeu, un bar­ce­lo­nista de grada picada que haurà d’apli­car tota la seva ciència i mètode a la recu­pe­ració econòmica del club.

Sem­pre, però sin­gu­lar­ment en temps de crisi, el pre­si­dent i el màxim res­pon­sa­ble econòmic de la junta del Barça han d’anar a l’una. Aquest serà, sense dis­cussió, el para­digma d’un nou cer­cle virtuós i, per tant, una obli­gació que s’han d’autoim­po­sar els pro­ta­go­nis­tes des del dia que pren­guin pos­sessió.