Tant de bo que l’inici del mandat de Joan Laporta sigui més estable que el preludi. Les corredisses per tancar un aval que va quedar coix amb la renúncia de Jaume Giró i la pèrdua de les seves gestions han estat tan evidents com el fet que el final ha estat positiu. En campanya, Font refregava a Laporta que la seva candidatura no tenia prou potencial econòmic per suportar un aval de 125 milions i que, per tant, Laporta no seria un president independent. Ara ja sabem que serà depenent d’Audax Renovables, una companyia que situarà en la directiva un indiscutible barcelonista de pedra picada com Eduard Romeu. Si el propietari d’Audax, José Elías, considera que Romeu li garanteix que els milions que ha avalat estan a resguard, és que el té magníficament conceptuat com a gestor econòmic. Vot de confiança per a ell.

Assumim per un moment l’afirmació de Font i considerem que Audax marcarà criteris econòmics en el Barça. A priori, s’ha de considerar un problema? Quin conflicte d’interessos es pot plantejar entre una empres del sector de les energies renovables i el Barça? Un hipotètic contracte per a la sostenibilitat i autosuficiència energètica de les futures instal·lacions blaugrana? Si hi ha transparència, on és el temor? En tot cas, conflicte menor que també es podria haver produït, en un altre sector d’activitat empresarial, amb Víctor Font.

Laporta no tindrà 100 dies de gràcia. No en tindrà ni un. Demà mateix ha de començar a prendre decisions. Sense precipitar-se, però sense dilació. Ser president del Barça és l’honor més gran per a un barcelonista, però ser-ho aquest 2021 és una feina delicadíssima perquè de la seva actuació depèn ineludiblement que el Barça es reenganxi a l’elit, al costat dels clubs cotitzats o dels clubs-estat, o quedi en un segon pla. Que el més que un club sigui un lema ple de contingut –des d’un prisma esportiu, social, nacional, educatiu...– o només retòric. S’ha de celebrar que el discurs de Laporta no hagi deixat de banda tot el que no és esport i s’ha d’exigir que la presa de decisions sigui coherent amb el model que ha perfilat.

Que la presa de possessió, modèlica per part del club, del mateix Laporta –optimista, madur i emotiu– i dels seus rivals a les eleccions –presents a l’acte– sigui font d’inspiració. El Barça viu un moment nuclear de la seva història que exigeix concentrar tots els esforços, tota la intel·ligència, a revertir la situació i no a distreure’s en lamentables lluites caïnites. No és cert que només Déu –com deia Cruyff i recordava Laporta fa uns minuts– sàpiga el que ha costat arribar fins aquí. Ho saben tots els barcelonistes. Que ho tinguin present per concedir-li a Laporta els dies de gràcia que la situació del 2021 li nega.