Després de molts anys de monopoli de Lewis Hamilton, que només Nico Rosberg va gosar trencar al preu de la retirada prematura per esgotament personal, tot apunta que el regnat de Mercedes en la F-1 està en qüestió. Mai, des que Vettel va deixar de guanyar amb Ferrari (2013), l’expectativa real de rivalitat amb l’equip alemany havia estat tan alta. Mai, ni Alonso ni Vettel, ni Ferrari ni Red Bull, havien tingut el potencial que exhibeixen ara l’holandès i l’equip propietat de la multinacional de begudes. El GP de Bahrain n’ha estat una bona mostra. Verstappen i Red Bull són ara mateix tan o més ràpids que Hamilton i Mercedes. No hi ha encara un tercer en discòrdia, pendents de fins on són capaços d’arribar Ferrari i Charles Leclerc. Però en la F-1 dels últims anys, dos ja són multitud.

Verstappen no ha guanyat perquè, un cop culminada la remuntada i l’avançament a Hamilton, ha sortit més enllà dels límits de la pista i li han fet tornar la posició. Ja no hi ha hagut temps per a un segon avançament, però ja tenim el primer embolic de la temporada, perquè Hamilton també ha usat més amplada de la reglamentària i no ha estat sancionat. Certament, Verstappen ha guanyat posició, però Hamilton ha guanyat temps. En la qualificació la regla és estricta però en cursa s’anunciava una certa laxitud, que no ha estat igual per a tothom.

Malgrat tot, que el temperamental Verstappen no hagi explotat i s’ho hagi pres amb certa filosofia delata ben clarament que a Red Bull saben que tècnicament estan a l’alçada dels totpoderosos Mercedes i que queden 22 oportunitats més.