La selecció espanyola de futbol haurà de jugar demà un dels partits que l’Estat espanyol hauria volgut evitar a qualsevol preu. El rival és Kosova, un estat al qual Espanya no reconeix perquè sap que si ho fes estaria afluixant en la repressió que exerceix contra l’independentisme i, per extensió, contra Catalunya. El 2008, Kosova va assolir la independència de Sèrbia via declaració unilateral del seu parlament. 13 anys més tard, 22 dels 27 estats de la UE reconeixen Kosova i a l’ONU també supera el 50% de reconeixement. El paral·lelisme de Catalunya amb Kosova, i d’Espanya amb Sèrbia, és evident, i el tremolor de cames a Madrid, també.

L’anacrònic Estat espanyol, arraconat en aquestes qüestions perquè no ha pogut aturar la història al segle XX, ha maniobrat de mil maneres per impedir aquest enfrontament contra Kosova com abans ho va fer amb Gibraltar, un territori que reclama contra la voluntat dels seus habitants emparant-se en una pretesa unitat territorial que decau quan afloren els exemples de Ceuta i Melilla, enclavats en territori marroquí.

Paral·lelament als seus progressos diplomàtics, Kosova també ha anat guanyant terreny en l’esport. És un membre més del COI, la UEFA i la FIFA i a partir d’aquí, la resta de federacions internacionals han completat l’efecte dòmino.

Ja pot l’Estat espanyol anar gastant recursos públics, esforços diplomàtics i pressions inconfessables. A més de fer el ridícul –com és públic i notori en un món globalitzat– només es guanya advertiments, reprimendes i alguna sanció, com la revocació de l’organització d’un torneig classificatori del futbol sub-17 –a instàncies del COI– com a conseqüència del tracte vexatori a Kosova i als seus karatekes en el mundial de Madrid 2018.

I és l’espanyol un estat tan carpetovetònic que avui, 30 de març de 2021, a 24 hores del partit que algun dia Catalunya jugarà, encara alimenta dubtes raonables sobre si l’himne i la bandera de Kosova tindran a la Cartuja el tractament convencional o seran víctimes d’algun subterfugi degradant per part d’un dels estats amb pitjor qualitat democràtica de la UE.