El Barça havia jugat quatre partits (7 punts de 12) i el Madrid cinc (10 de 15) en una lliga del tot irregular pels efectes de la Covid-19. Messi encara mirava més a la gespa que a la cara dels seus companys i Zidane estava discutit per primera vegada (i no seria l’única). Aquell dia, en l’últim partit que Bartomeu presidiria abans de dimitir, el Barça i el VAR van ressuscitar el Madrid (1-3).

No han passat ni sis mesos, el Barça té president –tampoc fa tant...–, Messi somriu, lidera destacat el Pitxitxi, assisteix i és de nou l’element diferencial, Dembélé no es lesiona i decideix i el Barça, tot i les lesions de jugadors clau (Piqué, Ansu, Araujo) ha completat un a volta sencera sense perdre (51 punts de 57 possibles), s’ha plantat en la final de copa de dissabte vinent amb empentes, rodolons, pròrrogues i gols in extremis i ha sucumbit en la Champions contra el PSG amb tota lògica. Però Koeman ha aconseguit que sigui un equip ordenat, responsable, competitiu i amb ambicions. Proporcionals a la seva realitat, però ambicions al cap i a la fi.

Després del triomf al Camp Nou del 24 d’octubre el Madrid ha caigut a la lona diverses vegades i Zidane s’ha passat unes quantes compareixences desmentint dimissions i destitucions. Però l’equip blanc s’ha anat aixecant cada vegada fins al punt que és tan candidat al títol com el Barça i l’únic supervivent en la Champions –amb l’ajuda inestimable dels sortejos– de la lliga de Tebas.

Si comparem les fotos d’uns i altres a l’octubre i avui, les del Madrid il·lustren una evolució per optimitzar els recursos, mentre que les del Barça denoten gairebé una mutació, de tan avall com venia l’equip. Demà, una victòria al camp d’entrenament del Madrid el situaria cinc punts per sobre dels blancs i obligaria l’Atlético a vèncer diumenge al complicat Villamarín per mantenir el lideratge. El mitjó ja s’hauria girat i l’1-3 del Camp Nou seria un record cada cop més borrós. Però això són paraules que demà a les 11 de la nit els fets hauran corroborat o desmentit.