El canvi en la presidència del Barça ha servit perquè de moment el club no sigui objecte de les ires del president de la UEFA Aleksander Ceferin. De moment. Perquè si bé és cert que va ser Bartomeu qui va anunciar l’adhesió el Barça a la Superlliga just en el moment de dimitir, i que també és veritat que la inscripció del Barça hauria de passar per l’assemblea –és el que té de diferent ser un club o una societat anònima– és una obvietat que algun dia, segurament ben aviat, el Barça haurà de mullar-se més enllà d’un posicionament preliminar i condicionat a la decisió dels compromissaris.

Com que res no és gratuït, que no sigui que el dirigent eslovè estigui buscant en Laporta un interlocutor creïble i relativament poc contaminat per no tenir tots els ponts trencats amb la Superlliga, ara que Nasser Al-Khelaifi (PSG) ha ocupat el lloc del dimissionari Andrea Agnelli (Juventus) com a president de l’ECA (l’associació de clubs europeus), que l’italià va deixar quan es va saber que la Juve era un dels impulsors de la Superlliga.

Qui ha recuperat els costums habituals –és a dir, el cinisme i la demagògia– és l’ínclit cap de LaLiga, Javier Tebas. “Barça i Madrid són el que són gràcies a LaLiga i la Champions”. El simpatitzant ultradretà que gestiona la lliga professional menteix pel que fa a casa seva. És al revés, LaLiga no seria el que és sense el Barça i el Madrid, i la prova és com es va posar de nerviós davant la possibilitat de perdre’ls (més que remota, d’altra banda). Tebas també hauria de repassar la història de l’antiga copa d’Europa –precursora de la Champions–, una competició impulsada originàriament per una sèrie de clubs –amb el Madrid en primera fila– i pel diari L’Équipe i no pas per la FIFA ni la jove UEFA, que fins a mitjan anys 50 veien amb indiferència les competicions de clubs. Per cert, en la primera edició hi van participar 18 equips... per invitació.

Tebas remarca també que 39 dels seus equips s’han oposat a la Superlliga. Quina casualitat, tots els que no l’haurien disputat. No es podia saber... ni tampoc se sabrà, per exemple, si el Sevilla –factible que fos un dels invitats– ha rebut alguna pressió. Però quan frega el ridícul és quan reclama cap fred abans d’adoptar sancions –que no li toquin el negoci, és clar– i afirma que “aquests clubs [Madrid, Barça i Atlético] ja han estat sancionats amb el menyspreu dels aficionats”, justament el dia que s’ha fet públic un estudi de la consultora Ipsos que conclou que l’Estat espanyol és on més suport hi ha a la superlliga i les seves característiques, amb percentatges de suport al voltant del 50% o superiors i, en tot cas, més alts que a Anglaterra, Itàlia, Alemanya i França.

Tingui el nom que tingui, una proposta com la de Superlliga és necessària per aixecar l’àncora que representa la UEFA. Millor que sigui amb acord que sense i, sens dubte, és imprescindible que tingui bases més sòlides i una estructura més definida del que s’ha comunicat aquesta setmana. Mentrestant, Ceferin, Tebas i la resta d’actors poden escollir entre continuar fent discursos que no van enlloc o posar-se a treballar d’una vegada.