Cada dia que passa, Carolina Darias, la ministra espanyola de sanitat, està fent bo el seu predecessor Salvador Illa. LaLiga –amb un protocol detalladíssim tancat i acordat amb els clubs– i també el CSD s’han mostrat favorables al retorn dels aficionats, fins i tot assumint que potser caldria fer diferències entre territoris en funció de l’evolució de la pandèmia, però la senyora ministra (o hauríem de dir el govern espanyol) ara no vol. També mira cap a una altra banda el ministre de la cosa, José Manuel Rodríguez Uribes, que al matí exerceix de responsable polític de cultura beneint la tornada de públic als teatres i a la tarda xiula, despista i mira cap a una altra banda quan toca parlar del mateix en l’esport. Tanta incoherència només s’entén des de la incompetència.

Tornem a la ministra Darias. És tan sensata que, sent la salut el seu negociat, argumenta la negativa a obrir el futbol i el bàsquet en nom de preservar la puresa de la competició: “La tornada no seria igual en tot el territori espanyol i en el que queda de tram crec que no seria el més aconsellable”, ha gosat dir.

És natural que la ministra Darias tingui el seu propi criteri sobre la igualtat d’oportunitats en l’esport, però en funció del seu càrrec valdria més que se la guardés per la intimitat. L’opinió que interessa de la ministra de sanitat és la que es refereix a les qüestions de salut. Qui és ella per justificar decisions presumptament sanitàries per raons esportives quan l’esport ja té uns responsables organitzatius (CSD, LaLiga...) i uns protagonistes (clubs) que han pres posició al respecte? Que potser quan opina ho fa en nom del govern o, més greu encara, del ministre eternament absent? S’han plantejat Darias, Uribes i el PSOE sencer quin ridícul còsmic fan vetant els aficionats a les lligues professionals quan a les que no ho són (handbol, bàsquet FEB...) els governs fa setmanes que van obrint portes? El Camp Nou buit i el Nou Estadi de Tarragona amb seguidors no és tan incomprensible com si es programés l’Strenes amb el Liceu tancat? És conscient el PSOE que un govern del seu mateix partit, al País Valencià, autoritzava diumenge al migdia 1.500 aficionats en la final de la Lliga Femenina de bàsquet a la Font de Sant Lluís i set hores més tard Mestalla havia de mantenir-se obligatòriament buit per ordres de Madrid? Infumable per a ningú sencer de gambals. I n’hi ha per a tothom, perquè la falta de seguidors en el GP de F-1 del pròxim cap de setmana a Montmeló contrastava espectacularment amb l’assistència que va tenir fa quatre dies el torneig de tennis Barcelona Open Banc Sabadell. Fins que aquesta mateixa tarda s’ha rectificat mínimament (1.000 espectadors en la F-1 en un circuit on n’hi caben més de 100.000 i a l’aire lliure). En tots dos casos, amb el Procicat al darrere.

Gestionar una pandèmia com aquesta no és simple, però un cop es posen de manifest les contradiccions, l’obligació del servidor públic és eliminar-les, i res d’això s’ha fet en aquest cas. La realitat és que la ciutadania, més obedient o menys, és bona gent, perquè n’hi ha per revoltar-se i enviar a l’arxiu definitiu una llista de càrrecs públics que només destaquen per incompetents i a més en fan bandera.