Cada dia que passa, Caro­lina Darias, la minis­tra espa­nyola de sani­tat, està fent bo el seu pre­de­ces­sor Sal­va­dor Illa. LaLiga –amb un pro­to­col deta­lladíssim tan­cat i acor­dat amb els clubs– i també el CSD s’han mos­trat favo­ra­bles al retorn dels afi­ci­o­nats, fins i tot assu­mint que pot­ser cal­dria fer diferències entre ter­ri­to­ris en funció de l’evo­lució de la pandèmia, però la senyora minis­tra (o hauríem de dir el govern espa­nyol) ara no vol. També mira cap a una altra banda el minis­tre de la cosa, José Manuel Rodríguez Uri­bes, que al matí exer­ceix de res­pon­sa­ble polític de cul­tura beneint la tor­nada de públic als tea­tres i a la tarda xiula, des­pista i mira cap a una altra banda quan toca par­lar del mateix en l’esport. Tanta inco­herència només s’entén des de la incom­petència.

Tor­nem a la minis­tra Darias. És tan sen­sata que, sent la salut el seu nego­ciat, argu­menta la nega­tiva a obrir el fut­bol i el bàsquet en nom de pre­ser­var la puresa de la com­pe­tició: “La tor­nada no seria igual en tot el ter­ri­tori espa­nyol i en el que queda de tram crec que no seria el més acon­se­lla­ble”, ha gosat dir.

És natu­ral que la minis­tra Darias tin­gui el seu propi cri­teri sobre la igual­tat d’opor­tu­ni­tats en l’esport, però en funció del seu càrrec val­dria més que se la guardés per la inti­mi­tat. L’opinió que interessa de la minis­tra de sani­tat és la que es refe­reix a les qüesti­ons de salut. Qui és ella per jus­ti­fi­car deci­si­ons pre­sump­ta­ment sanitàries per raons espor­ti­ves quan l’esport ja té uns res­pon­sa­bles orga­nit­za­tius (CSD, LaLiga...) i uns pro­ta­go­nis­tes (clubs) que han pres posició al res­pecte? Que pot­ser quan opina ho fa en nom del govern o, més greu encara, del minis­tre eter­na­ment absent? S’han plan­te­jat Darias, Uri­bes i el PSOE sen­cer quin ridícul còsmic fan vetant els afi­ci­o­nats a les lli­gues pro­fes­si­o­nals quan a les que no ho són (hand­bol, bàsquet FEB...) els governs fa set­ma­nes que van obrint por­tes? El Camp Nou buit i el Nou Estadi de Tar­ra­gona amb segui­dors no és tan incom­pren­si­ble com si es pro­gramés l’Stre­nes amb el Liceu tan­cat? És cons­ci­ent el PSOE que un govern del seu mateix par­tit, al País Valencià, auto­rit­zava diu­menge al mig­dia 1.500 afi­ci­o­nats en la final de la Lliga Feme­nina de bàsquet a la Font de Sant Lluís i set hores més tard Mes­ta­lla havia de man­te­nir-se obli­gatòria­ment buit per ordres de Madrid? Infu­ma­ble per a ningú sen­cer de gam­bals. I n’hi ha per a tot­hom, perquè la falta de segui­dors en el GP de F-1 del pròxim cap de set­mana a Mont­meló con­tras­tava espec­ta­cu­lar­ment amb l’assistència que va tenir fa qua­tre dies el tor­neig de ten­nis Bar­ce­lona Open Banc Saba­dell. Fins que aquesta mateixa tarda s’ha rec­ti­fi­cat mínima­ment (1.000 espec­ta­dors en la F-1 en un cir­cuit on n’hi caben més de 100.000 i a l’aire lliure). En tots dos casos, amb el Pro­ci­cat al dar­rere.

Ges­ti­o­nar una pandèmia com aquesta no és sim­ple, però un cop es posen de mani­fest les con­tra­dic­ci­ons, l’obli­gació del ser­vi­dor públic és eli­mi­nar-les, i res d’això s’ha fet en aquest cas. La rea­li­tat és que la ciu­ta­da­nia, més obe­di­ent o menys, és bona gent, perquè n’hi ha per revol­tar-se i enviar a l’arxiu defi­ni­tiu una llista de càrrecs públics que només des­ta­quen per incom­pe­tents i a més en fan ban­dera.