Anna Caula, una elecció de sentit comú

La part d’ERC del govern ha esco­llit Anna Caula per pilo­tar política­ment l’esport català en aquesta legis­la­tura. A pri­ori, no hi ha una tria amb més lògica. Caula prové de l’esport –un atri­but que per ell mateix no garan­teix l’èxit quan es tracta de ges­ti­o­nar pres­su­post públic i pren­dre deci­si­ons en un entorn polític– però a més és dipu­tada des del 2015 i ha tin­gut res­pon­sa­bi­li­tats par­la­mentàries des del 2017, ja que va ser por­ta­veu del grup d’ERC fins que en aquesta legis­la­tura els repu­bli­cans l’havien esco­llit per ser vice­pre­si­denta pri­mera del Par­la­ment, una pro­posta que ni ella mateixa s’espe­rava i que d’alguna manera inter­rom­pia un camí que havia ini­ciat quan s’havia fet càrrec també de l’àrea d’esports en el grup par­la­men­tari. Per tant, a banda de conèixer el sec­tor, ja té experiència política i coneix els meca­nis­mes i les esclet­xes de l’acti­vi­tat legis­la­tiva.

De fet, abans que es cons­tituís la mesa del Par­la­ment, Caula ja era vista com a can­di­data lògica a la secre­ta­ria gene­ral, que ara ocu­parà. No tindrà el rang de con­se­llera que reclama el sec­tor –i també L’Espor­tiu– però la seva posició dins d’ERC és prou relle­vant com perquè les rei­vin­di­ca­ci­ons de l’esport –con­si­de­ració de sec­tor essen­cial, 1% del pres­su­post...– tro­bin més recep­ti­vi­tat en l’exe­cu­tiu que fins ara. Equi­li­bris interns d’ERC a banda, que la força política que ostenta la pre­sidència assu­meixi una vacant tan sig­ni­fi­ca­tiva com la seva pri­mera posició en la mesa del Par­la­ment perquè vagi a ges­ti­o­nar l’esport català s’ha de veure amb opti­misme.

Caula és per­sona més de gestió política que no de política de par­tit. Han pas­sat sis anys, però no es pot pas­sar per alt que qui li va obrir les por­tes de la política va ser Car­les Puig­de­mont, con­vi­dant-la a ser la número 2 per Girona en les llis­tes de Junts pel Sí. Per aquesta raó, i perquè ha inter­pre­tat pràcti­ca­ment tots els papers de l’auca de l’esport, el seu nome­na­ment obre expec­ta­ti­ves d’una gestió trans­ver­sal, amb pri­o­ri­tat pel con­sens i, sobre­tot, amb sen­si­bi­li­tat cap als pro­ta­go­nis­tes de l’esport –fede­ra­ci­ons, clubs, espor­tis­tes, entre­na­dors, for­ma­dors... i per a l’esport femení i l’esport inclu­siu.