L’expressió ‘interès gene­ral’ o fins i tot ‘interès naci­o­nal’ no és la pri­mera vegada que es rela­ci­ona amb el fut­bol. A finals del segle pas­sat, el PP d’Aznar i Rajoy va pro­mul­gar una llei de retrans­mis­si­ons tele­vi­si­ves que garan­tia fut­bol en obert en nom d’aquest supo­sat interès gene­ral. Ara, l’interès gene­ral dels espa­nyols és que la seva selecció de fut­bol jugui l’Euro­copa amb els juga­dors que toca i mini­mitzi el risc que la Roja faci el ridícul. Per tant, ja que Ser­gio Bus­quets ha con­tret la Covid-19, com­pro­vem que no hi hagi cap més posi­tiu i els vacu­nem tots, mal­grat que per edat només a Luis Enri­que i a la majo­ria del seu cos tècnic li toca­ria.

En pri­mer lloc, la decisió de vacu­nar arriba tard i mala­ment. Arriba tard, perquè ni tan sols admi­nis­trant la mono­dosi de Jans­sen s’acon­se­guirà una immu­ni­tat abans de l’inici de l’Euro­copa, aquest diven­dres. Aquesta vacuna cer­ti­fica un 66% d’immu­ni­tat pas­sa­des dues set­ma­nes de la injecció. Uns per­cen­tat­ges i ter­mi­nis simi­lars a les que s’obte­nen amb les pri­me­res dosis de Pfi­zer, Moderna i Astra­Ze­neca. L’únic punt posi­tiu de vacu­nar els juga­dors ara és que com­bat la sos­pita que tots els juga­dors de LaLiga ja n’esti­guin, de vacu­nats, per obra i gràcia d’una gestió patro­nal.

Però la decisió de vacu­nar també arriba mala­ment, perquè, per variar, apro­fun­deix en la bretxa social. Nova­ment són els pri­vi­le­gi­ats els que, per una raó o altra –turisme a països on s’admi­nis­tra a tot­hom, amics de monar­quies del Golf Pèrsic i ara, l’Euro­copa– es colen en la cua. Encara hi ha una part nota­ble de la franja de població entre 60 i 69 anys que està espe­rant la segona dosi, per no esmen­tar el tuf de represàlia política que ha tin­gut tota la gestió dels efec­tes secun­da­ris de la vacuna d’Astra­Ze­neca. Perquè, anant al fons de la qüestió, quin és el sen­tit de començar la vacu­nació per dalt de la piràmide d’edat i pels col·lec­tius de risc? Evi­dent­ment, que són aquests grups els que, si emma­lal­tei­xen, fan clínica severa, aca­ben a l’hos­pi­tal, a l’UCI, intu­bats o hi dei­xen la vida en per­cen­tat­ges remar­ca­bles. Per al 99,99% dels espor­tis­tes joves i sans, la Covid-19 és una malal­tia asimp­tomàtica o lleu. Ales­ho­res, per què neces­si­ten sal­tar-se la cua?

Això sí, si la pilota entra i la selecció espa­nyola fa camí en l’Euro­copa, a tot se li tro­barà sen­tit, ningú bra­marà per la vacu­nació anti­ci­pada i Luis Enri­que serà un heroi tot no haver con­vo­cat Ser­gio Ramos –tras­lla­dat al fut­bol, és com no con­vi­dar el rei a una recepció ofi­cial– ni cap juga­dor del Madrid quan, en canvi, ha cri­dat Ayme­ric Laporte, nas­cut al País Basc del nord i, per tant, francès fins fa qua­tre dies i objec­tiu decla­rat de la caverna mediàtica fut­bolística espa­nyola.