Tan dis­treta i amoïnada estava la UEFA amb la Super­lliga, aquell “cop d’estat” al fut­bol euro­peu segons la malin­ten­ci­o­nada dialèctica ultra­es­pa­nyo­lista de Javier Tebas, que no va encer­tar a pre­veure que aquesta Euro­copa de seus múlti­ples (11 de juny a l’11 de juliol) podia no ser una bona idea des del moment que mul­ti­plica les pos­si­bi­li­tats que la Covid-19 hi inci­deixi d’una manera o altra. Per irres­pon­sa­bi­li­tat, desídia o excés de con­fiança, la UEFA va obli­dar exi­gir el requi­sit de la vacu­nació per poder-hi par­ti­ci­par. Pot­ser és que comp­tava que els governs esta­tals –com si tots fos­sin models de pla­ni­fi­cació– ja els farien la feina. Pot­ser va con­fiar que ato­mit­zant la com­pe­tició també es dis­se­mi­na­ria la pos­si­bi­li­tat de con­ta­gis... Pot­ser ni hi va pen­sar seri­o­sa­ment perquè tenia altres objec­tius (el front judi­cial que li impe­deix san­ci­o­nar Barça, Madrid, Juven­tus, per exem­ple?).

Com sol pas­sar quan ges­ti­o­nes una orga­nit­zació antiga, fos­si­lit­zada, paquidèrmica, la rea­li­tat s’imposa i t’atro­pe­lla. La selecció espa­nyola i la de Suècia, que s’han d’enfron­tar dilluns, han noti­fi­cat dos posi­tius cadas­cuna. D’una banda, la UEFA ha d’espe­rar a veure si són els únics per deci­dir què passa amb el par­tit i, de l’altra, ha de pas­sar ver­go­nya i empas­sar saliva perquè ara no pot exi­gir la vacu­nació que, a corre-cuita i no se sap ben bé amb quin objec­tiu, intenta fer el govern espa­nyol amb la Roja. Perquè volent tapar una via d’aigua, ves que l’exe­cu­tiu espa­nyol no en causi una altra: només fal­ta­ria que dilluns alguns dels juga­dors de Luis Enri­que no pogues­sin jugar per algun efecte secun­dari deri­vat de l’admi­nis­tració de la vacuna. Per sort per a la RFEF, té un selec­ci­o­na­dor amb un remar­ca­ble sen­tit pràctic i ja ha creat una bom­bo­lla amb onze juga­dors de recanvi, per si de cas. Era el que havia d’haver fet la UEFA: una seu –o comp­ta­des– i selec­ci­ons tan­ca­des en una bom­bo­lla per garan­tir l’inici nor­mal de la com­pe­tició. Més o menys com pas­sarà en els Jocs Olímpics.

A l’Amèrica del Sud tam­poc la toquen amb pre­cisió. Davant la incidència de la Covid-19 a l’Argen­tina, seu de la Copa Amèrica (13 de juny a l’11 de juliol), a la Con­me­bol (l’equi­va­lent a la UEFA) no se li acut cap més solució que tras­lla­dar-la al Bra­sil. Tot i ser el paradís del nega­ci­o­nisme a Lla­ti­noamèrica, la rea­li­tat també és tos­suda i, digui el que digui el pre­si­dent Bol­so­naro, la pandèmia no recula prou, la vacu­nació és lenta i dis­par i el rebuig que genera la copa Amèrica entre amplis sec­tors de la població i també entre els matei­xos equips par­ti­ci­pants és impor­tant. Fins i tot els juga­dors de la cana­rinha s’hi han mani­fes­tat en con­tra... tot i que de seguida han acla­rit que si s’ha de jugar, ho faran.