En totes les finals, i dos títols guanyats. No és la temporada perfecta però com a punt de partida, tots els clubs d’Europa la signarien. El primer any de Sarunas Jasikevicius a la banqueta del Barça se salda amb un doblet (lliga i copa) i les finals perdudes de l’Eurolliga (contra l’Efes, després d’haver dominat la fase regular), la supercopa (contra el Madrid) i la Lliga Catalana (contra l’Andorra). Però no cal dur-se a enganys: la supercopa i la Lliga Catalana són pura pretemporada i no entren en la valoració global d’un equip del perfil del blaugrana. I també haurà estat la temporada del retrobament amb Pau Gasol, amb el desenllaç insuperable de dimarts en un Palau Blaugrana per fi amb públic. Tot és perfectible, però el curs 2020/21 deixa el llistó a una alçada molt respectable.

Quan el Barça ha tingut la responsabilitat de guanyar els trofeus més rellevants, ha entrat dues copes a la vitrina. I el balanç dels enfrontaments amb el Madrid és un contundent 6-2 que il·lustra el canvi de cicle en la correlació entre els dos rivals perpetus. Un Madrid que ha viscut una temporada molt problemàtica (quatre baixes en el tram final, de les quals dos bases, Campazzo i Laprovittola, a més de Randolph i Thompkins) però que internament és segur que no analitzarà la seva mala temporada amb aquesta única clau.

És d’esperar que el Madrid afronti una renovació a fons. Té massa jugadors per sobre dels 35 anys i cromos repetits entre la resta (Tavares i Poirier fan el mateix). Però el Barça també necessita ajustar la plantilla a les exigències econòmiques –és probable que comenci la temporada amb menys fitxes de les 14 actuals– i a les cinc o sis baixes que segurament tindrà, a més de millorar la complementarietat d’alguns perfils.

Cal tornar sobre el paràgraf anterior per valorar en la seva justa mesura què ha representat aquesta temporada d’èxits. Per primera vegada des que Xavi Pascual va deixar la banqueta blaugrana –i ja fa cinc anys– l’estratègia immediata s’enfoca a com millorar la plantilla i no a jutjar el baix rendiment de determinats jugadors o si l’entrenador és l’adequat per als objectius del club. Per ser clar: el rendiment dels jugadors 2020/21 els fa aptes per continuar, però l’objectiu de millorar un equip campió és irrenunciable.