En totes les finals, i dos títols gua­nyats. No és la tem­po­rada per­fecta però com a punt de par­tida, tots els clubs d’Europa la sig­na­rien. El pri­mer any de Saru­nas Jasike­vi­cius a la ban­queta del Barça se salda amb un doblet (lliga i copa) i les finals per­du­des de l’Euro­lliga (con­tra l’Efes, després d’haver domi­nat la fase regu­lar), la super­copa (con­tra el Madrid) i la Lliga Cata­lana (con­tra l’Andorra). Però no cal dur-se a enganys: la super­copa i la Lliga Cata­lana són pura pre­tem­po­rada i no entren en la valo­ració glo­bal d’un equip del per­fil del blau­grana. I també haurà estat la tem­po­rada del retro­ba­ment amb Pau Gasol, amb el desen­llaç insu­pe­ra­ble de dimarts en un Palau Blau­grana per fi amb públic. Tot és per­fec­ti­ble, però el curs 2020/21 deixa el llistó a una alçada molt res­pec­ta­ble.

Quan el Barça ha tin­gut la res­pon­sa­bi­li­tat de gua­nyar els tro­feus més relle­vants, ha entrat dues copes a la vitrina. I el balanç dels enfron­ta­ments amb el Madrid és un con­tun­dent 6-2 que il·lus­tra el canvi de cicle en la cor­re­lació entre els dos rivals per­pe­tus. Un Madrid que ha vis­cut una tem­po­rada molt pro­blemàtica (qua­tre bai­xes en el tram final, de les quals dos bases, Cam­pazzo i Lapro­vit­tola, a més de Ran­dolph i Thompkins) però que inter­na­ment és segur que no ana­lit­zarà la seva mala tem­po­rada amb aquesta única clau.

És d’espe­rar que el Madrid afronti una reno­vació a fons. Té massa juga­dors per sobre dels 35 anys i cro­mos repe­tits entre la resta (Tava­res i Poi­rier fan el mateix). Però el Barça també neces­sita ajus­tar la plan­ti­lla a les exigències econòmiques –és pro­ba­ble que comenci la tem­po­rada amb menys fit­xes de les 14 actu­als– i a les cinc o sis bai­xes que segu­ra­ment tindrà, a més de millo­rar la com­ple­men­ta­ri­e­tat d’alguns per­fils.

Cal tor­nar sobre el paràgraf ante­rior per valo­rar en la seva justa mesura què ha repre­sen­tat aquesta tem­po­rada d’èxits. Per pri­mera vegada des que Xavi Pas­cual va dei­xar la ban­queta blau­grana –i ja fa cinc anys– l’estratègia imme­di­ata s’enfoca a com millo­rar la plan­ti­lla i no a jut­jar el baix ren­di­ment de deter­mi­nats juga­dors o si l’entre­na­dor és l’ade­quat per als objec­tius del club. Per ser clar: el ren­di­ment dels juga­dors 2020/21 els fa aptes per con­ti­nuar, però l’objec­tiu de millo­rar un equip campió és irre­nun­ci­a­ble.