Els resultats dictaran sentència, com passa la immensa majoria de vegades, però l’elecció de Jonatan Giráldez com a substitut de Lluís Cortés –l’excepció que confirma la regla de la dictadura dels resultats– no té més inconvenient a priori que la falta d’experiència dirigint equips del nivell del Barça (que ve d’un triplet) i amb un vestidor amb un ego i una autoestima diferent que quan no havia guanyat la Champions. Si el jove tècnic gallec –nascut el 1991– domina aquests aspectes, tot són avantatges.

Des de l’òptica del club, escollir un integrant del cos tècnic de Lluís Cortés dona sentit al projecte guanyador d’aquests últims anys, evita una imatge rupturista que hauria estat de molt mal explicar venint d’un triplet, aprofundeix en la política de donar oportunitats a gent de la casa i, a més, contribueix a contenir la despesa.

Siguin quines siguin les raons de la marxa de Cortés que han quedat sense explicar, el pas de l’entrenador de Balaguer té un balanç esportiu extraordinari i ha deixat unes dinàmiques competitives que val la pena aprofitar i potenciar. Sobre el paper, a l’analista del seu cos tècnic no se li ha d’escapar cap detall de tot el llibre tècnic i tàctic que, aplicat a una plantilla de qualitat i encara amb molt recorregut, s’ha revelat una fórmula d’èxit. Giráldez no tan sols coneix aquesta fórmula, sinó que ha contribuït a dissenyar-la i n’ha format part activa. Només necessita suport per continuar millorant la plantilla –obligatori sempre, fins i tot després de la millor temporada possible, sentir-se acompanyat per Markel Zubizarreta en els moments delicats –és impossible que no n’hi hagi– i per extensió, de tot el club. Perquè és d’esperar que tots plegats –i també el vestidor, actor protagonista de la marxa de Lluís Cortés– hauran après dels errors comesos i no els tornaran a repetir.