Just mig segle després de l’única corona que lluïen a les vitrines, els Bucks de Milwaukee, l’equip de Wisconsin acaba de guanyar el seu segon anell. Sense glamur, sense mites vivents a la pista ni a la banqueta, però amb una rotunditat inqüestionable i un jugador que en els últims anys –i potser en els propers– no té rival en l’NBA.

Dos títols en 50 anys no és un balanç per tirar coets, però per a una franquícia acostumada a molts anys de mediocritat (16 temporades sense play-off , des del 1992 al 2016) combinada amb expectatives frustrades (els cinc anys amb Sam Cassell, Ray Allen i Glenn Robinson es van traduir en una trista final de conferència), tocar la glòria en un aniversari rodó és el màxim a què es pot aspirar.

Els Bucks de fa mig segle eren una potència del bàsquet. El plantejament de construir un equip al voltant d’un base i un pivot s’expressava a través de dues llegendes de l’NBA. Oscar Robertson com a director de joc –el primer capaç d’acreditar triple doble de mitjana en una fase regular, i l’únic fins que Russell Westbrook el va imitar– i Lew Alcindor com a referència interior. Alcindor era el cognom en aquell moment de qui acabaria sent una de les poques autèntiques icones de l’NBA, Kareem Abdul-Jabbar.

Hem saltat mig segle i el bàsquet és diferent, l’NBA ha canviat i els Bucks tornen a guanyar. El gran factòtum de l’anell no és ni un base ni un pivot, sinó un aler. Un aler de 2,11, és clar –l’alçada dels center d’abans del 2000– i amb una capacitat atlètica que li permet el cos a cos amb els encara més grans i que no se sap si sorprèn més que els seus fonaments de bot. Però a més, és grec i fins que va sortir d’Atenes dormia en una habituació amb lliteres que compartia amb tres germans més (tots juguen a bàsquet i un d’ells també ho fa amb els Bucks). Giannis Antetokounmpo, MVP de la fase regular 2018/19 i 2019/20 i ara el més valuós de la final amb una ctuació portentosa en el partit decisiu (50 punts, 14 rebots i 5 taps). Només el francès Tony Parker i l’alemany Dirk Nowitzki havien gosat trencar abans el monopoli de MVP en les finals de l’NBA.

Però una estrella, encara que sigui tan dominant com Antetokounmpo, no fa campió un equip. Els Bucks no ho serien sense Giannis, però Giannis ha necessitat escuders de talent i generositat com la de l’aler Khris Middleton, l’altre baluard del creixement dels Bucks, i Jrue Holiday, un base que havia passejat la seva anotació per equips de misèria. No seria exactament un big three però sí la punta de llança d’un equip ben pensat pel mànager Jon Horst i ben aprofitat pel tècnic Mike Budenholzer, qualificat pel llegendari Greg Popovich com el millor assistent que mai ha tingut.