Ha hagut de par­lar Ronald Koe­man per posar en filera el bar­ce­lo­nisme. Messi ja és història. Bar­to­meu ja és història. I per bé que els efec­tes de l’absència de l’un i de la gestió de l’altre seran inde­le­bles durant un temps, el que és d’una cer­tesa abso­luta és que d’aquests efec­tes no se’n viu. Al con­trari, lle­par-se com­pul­si­va­ment les nafres l’únic que com­por­tarà és que tar­da­ran més a cica­trit­zar.

En aquests deu últims dies d’emo­ci­ons acce­le­ra­des s’ha de fer un esforç per enten­dre les reac­ci­ons de tot­hom. La de Messi, obli­gat a mar­xar quan es volia que­dar. La de Laporta, empre­nyat amb una herència d’una dimensió molt supe­rior a l’anun­ci­ada, resis­tent a empas­sar-se les solu­ci­ons Tebas i amb les seves pròpies pro­pos­tes anes­te­si­a­des per la suma del sen­tit comú, la prudència que li acon­se­llen els seus acom­pa­nyants actu­als, el cin­turó de cas­te­dat que imposa LaLiga i el tri­an­gle de les Ber­mu­des que con­fi­gu­ren les pèrdues, el pres­su­post i la tre­so­re­ria. I fins i tot s’ha d’enten­dre la rea­pa­rició de Bar­to­meu, callat fins ara per haver por­tar les coses fins on les va por­tar però molest amb el fet que el ven­ti­la­dor de la por­que­ria només l’apunti a ell, com si ningú més s’hagués equi­vo­cat.

Tots han de dis­po­sar de la porció de com­prensió que els toca. Però dit això, s’ha d’exi­gir la fi de les hos­ti­li­tats. A Messi i família els toca cen­trar-se en el PSG, a Laporta li cor­res­pon deci­dir quina és la via ade­quada per reflo­tar el Barça i a Bar­to­meu se li reserva un segon pla silenciós men­tre espera (ell i tots) l’informe de l’audi­to­ria i les hipotètiques res­pon­sa­bi­li­tats que se’n puguin deri­var.

Men­tres­tant, poques parau­les i més fets. Com ha fet Gerard Piqué en un nou exem­ple de com s’exer­ceix un lide­ratge efec­tiu: renun­ci­ant a part del seu sou anual perquè Tebas no tin­gui més remei que tra­mi­tar la ins­cripció de Memp­his Depay i Eric Gar­cia. Com haurà de donar exem­ple Ronald Koe­man des de demà al Camp Nou. Messi no hi és i la seva absència obre noves opor­tu­ni­tats a alguns juga­dors. Si els dub­tes sobre Gri­ez­mann i Cou­tinho es jus­ti­fi­ca­ven per la difi­cul­tat d’encai­xar la seva zona d’influència a la gespa amb la de Messi, aquesta expli­cació ja no és vàlida. Però per sobre de tot, el que ha d’enten­dre la plan­ti­lla és que el cen­tre de gra­ve­tat del Barça ha can­viat. La seva feina és donar forma a una nova estruc­tura d’equip que pugui sos­te­nir una pro­posta fut­bolística efec­tiva. Les opor­tu­ni­tats hi són per apro­fi­tar-les.