De Piqué, els capitans i el compromís amb el Barça

Les rela­ci­ons labo­rals es poden con­duir de mane­res diver­ses en funció de la per­cepció que l’empre­sari i el tre­ba­lla­dor tin­guin de què apor­ten l’un a l’altre i l’altre a l’un. Piqué sap que ha tocat el cel perquè s’ha for­mat al Barça i ha jugat al cos­tat de Messi, Puyol, Xavi o Ini­esta. Tots han con­tribuït a donar forma a un Barça ino­bli­da­ble; igual­ment, el fet de pertànyer a aquest equip de lle­genda els ha con­ver­tit a cadas­cun en lle­gen­da­ris. Hi ha empre­sa­ris amb consciència social que rever­tei­xen part dels seus bene­fi­cis en l’entorn en el qual els han obtin­gut. D’una presa de consciència sem­blant és d’on surt el gest de Piqué. Una decisió que ha permès que Memp­his Depay, el juga­dor més dese­qui­li­brant de la plan­ti­lla de Koe­man, hagi pogut debu­tar i que, des d’una pers­pec­tiva bar­ce­lo­nista, ori­gina un sen­ti­ment d’agraïment col·lec­tiu cap al cen­tral.

El movi­ment de Piqué també genera reac­ci­ons en cadena. No es tracta d’orde­nar els mèrits en funció de qui s’ha rebai­xat el sou abans, perquè hi hau­ria el risc de no ser just però, un cop vençuda la resistència que repre­senta ser el pri­mer, els juga­dors amb més tra­jectòria blau­grana (fins ara Jordi Alba, aviat Bus­quets i Sergi Roberto) s’hi van apun­tant i alguns dels que no van créixer embo­tits en una samar­reta de Romário, Stòitxkov o Ronal­dinho també aca­ba­ran fent la seva apor­tació a la via­bi­li­tat.

Ser el pri­mer sem­pre té dues lec­tu­res. D’una banda, el com­promís amb el club (en el cas de Piqué, culer gai­rebé des d’abans de néixer, no calien demos­tra­ci­ons). De l’altra, es pot inter­pre­tar com una pressió cap als com­panys de ves­ti­dor perquè seguei­xin l’exem­ple, que no sem­pre és ben entesa. En aquest punt, és de justícia recor­dar ges­tos com el de Koe­man –que li va dir al club que el pagues­sin quan el club pogués–, que merei­xen també la nota més alta.

En tot cas, que un con­junt d’espor­tis­tes hiper­pro­fes­si­o­na­lit­zats fle­xi­bi­lit­zin les seves retri­bu­ci­ons o, direc­ta­ment, n’accep­tin reta­lla­des parla d’una iden­ti­tat blau­grana ben viva i és una font d’opti­misme per remun­tar el vol. I, per rema­tar amb Piqué, el seu gest li faci­li­tarà uns milers de sig­na­tu­res de socis el dia que deci­deixi pre­sen­tar-se a la cursa per la pre­sidència.