No caldria repetir cada dia que totes les decisions que pren el Barça estan condicionades per l’economia, però és que aquest flagell és tan evident que és inevitable referir-s’hi. Amb tot, que a vegades les crisis brinden noves oportunitats és una afirmació que ha abandonat la categoria de tòpic per esdevenir plenament vàlida en el cas blaugrana. Després d’uns anys de lògic seguidisme d’una generació d’or i d’unes decisions estratègiques ja no tan inequívoques, arriba l’hora de construir alguna cosa nova. I es comença pels fonaments, per la base, pel planter, que justament ara genera més expectatives que quatre o cinc anys enrere.

No podia ser que la partida d’escacs que ha plantejat Ilaix (i/o els seus agents) acabés amb la derrota del Barça, amb una conculcació dels seus principis, de l’escala salarial i de la piràmide de promoció esportiva. No ha estat així i sap greu que Ilaix hagi marxat però si el club no s’ha tornat boig per retenir Messi, amb menys motiu hauria d’haver claudicat amb una promesa.

Tampoc és gens recomanable l’esquema de piràmide invertida que té l’estructura contractual del club. Jugadors veterans amb nòmines altes i contractes llargs en contraposició amb els jugadors del futur amb salaris de jove (com toca) però contractes de curta durada, que deixen el club en situació vulnerable davant de qualsevol oferta. Per tant, blindar-se en aquest aspecte és prioritari, fonamental. Bé per protegir-se dels atacs dels clubs més rics (que ara són molts més que fa dos o tres anys), bé per finançar-se venent jugadors que no acaben de fer el pes a preus rellevants.

De joves n’hi ha dos grups. Pedri i Ansu Fati tenen aproximadament la mateixa edat que Balde, Gavi, Nico i uns quants jugadors més del filial i del juvenil que apunten al primer equip, però ja són jugadors consolidats a nivell internacional que han de cobrar pel seu pes en el Barça més que per la seva edat. Que Ansu porti el dorsal de Messi és un símptoma clar de quin és el camí. Amb la resta, l’estratègia correcta és renovar-los pel preu que toca, per un període llarg, i si és el cas, ja hi haurà temps de sobres per millorar i ampliar l’acord. No ara, com pretenia Ilaix. De Messi només n’hi ha un, però des que va debutar amb el primer equip, l’astre argentí mai va tenir el salari corresponent a la seva edat i durant uns anys va signar més contractes nous que cotxes va estrenar. Es tracta de demostrar, també en el primer equip, que s’està a l’alçada de tot un Barça.