Un juga­dor de 18 anys ha de ser el motor d’un canvi radi­cal, pot ser un punt d’inflexió, pot con­ver­tir-se en el cata­lit­za­dor d’un equip de màxim nivell com el Barça? Ho pot fer quan s’ha estat gai­rebé un any lesi­o­nat i ha patit qua­tre ope­ra­ci­ons?

La res­posta raci­o­nal i rao­na­ble a aques­tes pre­gun­tes és que no. Però si can­viem “ha de ser” per “pot ser” i hi afe­gim el nom d’Ansu Fati, l’equació ja no és irre­so­lu­ble.

No seria rao­na­ble espe­rar que Ansu sac­segi el Barça fins al punt que un equip amb pro­ble­mes seri­o­sos es con­ver­teixi en un seriós pro­blema per als rivals. Però tam­poc era d’espe­rar que Ansu tornés a la gespa i en la pri­mera acció deixés asse­guda mitja defensa del Lle­vant, que en la segona forcés un penal encara més clar que el que van con­ce­dir a Memp­his i en la ter­cera marqués un gol dels que merei­xen un lloc en els high­lights de la jor­nada. Un juga­dor de cate­go­ria ter­re­nal hau­ria rea­pa­re­gut amb la missió de recu­pe­rar el tacte amb la pilota, amb la gespa, amb la com­pe­tició, en un par­tit que estava més que encar­ri­lat.

Als 18 anys, les espat­lles encara no solen estar pre­pa­ra­des per car­re­gar les més altes res­pon­sa­bi­li­tats. Però Ansu està entes­tat a demos­trar el con­trari. No se sap si sobta més el que va fer en 14 minuts a la gespa, si la gene­ro­si­tat en el reco­nei­xe­ment a tots –un per un– els que han inter­vin­gut en una llarguíssima recu­pe­ració o la sen­sació de modèstia natu­ral i sin­cera, de com­promís ambiciós, que va mani­fes­tar davant els micròfons al final de par­tit, quan el més fàcil era dei­xar-se por­tar per unes pul­sa­ci­ons a dalt de tot, la descàrrega d’adre­na­lina i l’emoció pel retorn a la pell.

És Ansu Fati, i és dife­rent. Per això no hi ha cap dis­cussió res­pecte a qui mereix el dor­sal que ha here­tat. De moment ha acon­se­guit una fita ini­ma­gi­na­ble: Koe­man ha que­dat en segon terme. El bar­ce­lo­nisme, des de Laporta a l’últim dels incrèduls, l’ha de cui­dar, res­pec­tar i valo­rar a parts iguals. I l’ha de dis­cul­par quan s’equi­vo­qui. Ronal­dinho va recu­pe­rar el som­riure del bar­ce­lo­nisme. Messi va can­viar la història. I Ansu Fati apunta que té una idea.