Avui mitja Europa entra al Goo­gle Maps bus­cant Tiras­pol i li apa­reix una ciu­tat de Moldàvia. Només bur­xant una mica més s’arriba a saber que la que avui és la ciu­tat més orgu­llosa del con­ti­nent és en rea­li­tat la capi­tal de Transnístria, un ter­ri­tori auto­pro­cla­mat inde­pen­dent el ja llunyà 1990 i que mal­grat que només ha acon­se­guit reco­nei­xe­ment par­cial con­viu amb la rea­li­tat admi­nis­tra­tiva de Moldàvia. No té res de par­ti­cu­lar que el Par­la­ment de Transnístria s’hagi inde­pen­dit­zat de Moldàvia. Raons polítiques a banda, els mol­daus (d’ori­gen romanès) són només un15 per cent de la població, majo­ritària­ment d’ori­gen rus i ucraïnès.

El Madrid s’ha enfron­tat al She­riff i al par­tit només l’han envol­tat con­si­de­ra­ci­ons espor­ti­ves. De fet, en la prèvia el par­tit pas­sava de pun­te­tes fins que un resul­tat –victòria històrica al Ber­nabéu d’un debu­tant en la Cham­pi­ons– ho ha dina­mi­tat tot. El She­riff, pro­pi­e­tat d’un oli­garca dels més rics de l’antiga Europa de l’est, és l’equip de la capi­tal d’un ter­ri­tori que se sent i en part actua com a inde­pen­dent, però alhora és el campió gai­rebé per­petu de la lliga mol­dava. Moldàvia també viu de la imatge del She­riff i, per tant, no li ha pas­sat pel cap l’expulsió del seu equip de capçalera, com hau­ria pas­sat amb el Barça, l’Espa­nyol i el Girona –per refe­rir-nos només als pro­fes­si­o­nals– si Cata­lu­nya hagués fet efec­tiu el man­dat de l’1 d’octu­bre. Prou laments que causa aquell error.

Fins fa ben poc, a l’Estat espa­nyol, de la decla­ració d’inde­pendència de Transnístria només en tenien conei­xe­ment his­to­ri­a­dors i politòlegs. Es veia com un fet llunyà, gai­rebé ama­gat a la vora del Mar Negre. La decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència de Kosova ja és més pro­pera, en el temps i sobre­tot en l’espai, i la por de l’efecte con­tagi és en l’ori­gen del sagra­men­tal que es munta cada vegada que sor­geix un Espa­nya-Kosova o s’intu­eix una ban­dera koso­var en l’horitzó. Tot caurà pel seu pes, el pes de la lògica i de la democràcia, però pot­ser faríem bé si entre bom­bers no ens tre­pit­gem la mànega.